dilluns, 19 de març de 2012

Segon intent


Cheetah 2001 - Guido Daniele

Aquest cop sí, aquest cop la trepitjaré amb ganes, conscient de l’esforç que representa tan sols el fet de ser-hi. No arribo en el millor moment i les vacances a la bestreta potser em passaran factura, però les cames han acumulat molts quilòmetres només per ser-hi, vestit de curt, esperant el tret de sortida. He suat les dèries i les lesions i, tot perspirant, he renascut. Torno a disfressar-me de guepard a estones.

I avui, per primer cop, he vist l’hereva, i em sento llest per calcigar-la. Torna la Marató de Barcelona, i aquest cop hi seré. Segona marató, segon intent.

21 comentaris:

  1. Doncs ja et buscaré, perquè jo seré entre el públic cridaner a tres punts de la línia blava. O millor no, que no et trobaria, millor ens aproparar´de nou l'atzar

    Molta sort i recorda tot el que em vas dir tu a mi amb la mitja sobre la mentalització i l'esforç. Ara ja no et queda res, els últims 42 d'una llarga sèrie d'entrenaments.

    ResponElimina
  2. Osti, m'ha fet molta gràcia llegir el meu comentari en el teu post de l'any passat que has enllaçat. La veia tan lluny la marató... i mira, al final resulta que tot i escriure-ho sense massa convicció doncs tenia raó i aquest any m'he animat!

    Sincerament, estic una mica cagadet... el debut en marató fa moooolt respecte. Jo crec que he entrenat a consciència per a fer una cursa tranquil·la, amb cap i per acabar-la. Però això no ho sabré fins que no m'hi trobi!

    Ànims Joan, i a veure si ens hi veiem... clar que amb 19.500 capverds pels carrers potser és difícil!

    ResponElimina
  3. Jo crec que el que quedi pitjor classificat entre en Porquet i tu paga una canya, no? Què menys!

    Fora conyes, us desitjo molta sort als dos, i sobretot molts ànims. Us en sortireu, segur!

    ResponElimina
  4. Ja saps que per algún lloc hi seré,ens ho mirem demà ...
    Núria

    ResponElimina
  5. felicitas i molts anims! des d'aquí esperarem el reportatge final!

    ResponElimina
  6. Jo crec que el més adient per anar fent boca seria organitzar una porra no?
    Bona sort a tots dos.....segur que acabeu.

    ResponElimina
  7. BELÉN, ja ho saps. Si no ens busquem, ens trobem segur! Predico allò que crec. Me'n recordaré.

    FRANCESC, sí, una bona colla d'eixelebrats...

    PORQUET, a mi també m'ha fet gràcia llegir-lo ara. El respecte és bona cosa. Pensa que la cursa és prou llarga com perquè passin moltes coses i cal saber reaccionar a totes. Gestionar les forces quan vas fort, saber patir quan no... Paciència i el cap fred.

    ResponElimina
  8. XEXU, acceptaria la juguesca encantat, bàsicament perquè no em faria res perdre-la. Això sí, acabant tots dos ben dignament!

    NÚRIA, qualsevol mostra de suport serà ben rebuda, per descomptat.

    KIKA, en faré, segur. I esperem que sigui positiu.

    JOAN, sí? Ostres, us veig propensos a la juguesca avui.

    ResponElimina
  9. Celebro que aquest any puguis trepitjar la línia blava en lloc de mirar-la de lluny. Sort!

    ResponElimina
  10. Jo “entraré” al quilòmetre 21,097 (punt exacte de mitja marató) a la Meridiana, a l’alçada del Hipercor aquest any, a tres quarts de 10 del matí i des d’allà fins al final, a Plaça Espanya, fent els segon tram de 21,097.
    Com que -n’estic segur- m’acabaràs enxampant, no t’oblidis de saludar-me quan em sobrepassis (aniré amb la samarreta Tribanda que coneixes); calculo que m’avançaràs cap el tram final de la Diagonal, ja de baixada, i/o ja a la façana litoral, el tram més avorrit de tots (si és abans, em retiro d’això del córrer !).
    Following the magic blue line !

    ResponElimina
  11. Tota la vida podria ser una col·lecció de segons intents. Excepte la vida mateixa, que és un sol intent i sense assaig previ.

    ResponElimina
  12. Molta, moltíssima sort! A apretar les dents als moments difícils i força, molta força!

    ResponElimina
  13. Endavant, champion! Que t'ho passis molt bé i ja ens en faràs una crònica "post"!

    ResponElimina
  14. Joan desitjo que puguis acomplir la teva segona marató; sobretot el cos i la ment en una sola peça. I quan creguis que defalleixis. com li he dit al porquet FOT-LIIIIIIIIIII, que segur que encara pots.
    Que les lesions no t'acompanyin, les cames et guiïn, i el pensament t'encoratgi.
    Bona sort!!!!

    ResponElimina
  15. LLUÏSA, penso mirar-me-la de ben aprop, aquest cop.

    JORDI, doncs aquest cop, no gaire. Crec que faré una cursa de supervivència, tot just.

    TXABI, així no jugo. Si tu arrenques a les 9:45H arribaràs com a molt tard a les 11:45H. Dues hores per fer una mitja, que és més que generós. Com que som prop de vint mil hi ha tres sortides. Jo sortiré a la segona, i això vol dir sobre les 8:35H més un parell de minuts per creuar meta. Posem 8:37H. Així, per agafar-te, hauria de fer la cursa completa en què? En 3 hores i 8 minuts? No t'agafo ni de conya. Estic fent una previsió de 3H40'-3H45'. No, així no jugo.

    ResponElimina
  16. LLUÍS, tot-a la vida podria ser una col·lecció de primers moments, sense assaig previ. Meravellós.

    JORDI, coi, i jo que em pensava que em caldria bellugar les cames. Així n'hi ha prou de serrar les dents?

    FERRAN, miraré de gaudir més que patir, però ja se sap... La crònica del corredor masoquista vindrà després, sí.

    DAFNE, això del fot-li serà un mantra més. Paraula.

    ResponElimina
  17. A gaudir amb el 43 quilòmetres i escaig! Jo no us entenc gaire, bé una mica sí, però és que a mi córrer mai m'ha fet el pes..

    ResponElimina
  18. EULÀLIA, procuraré gaudir-ne, segur. Alguns hi estem ben enganxats...

    ResponElimina