dilluns, 23 d’abril de 2012

Amb els ulls d’un nen


Bright, oh, bright eyes - Pretty as a picture - Nirrimi Joy Hakanson

Es fa fosc rere la finestra del nostre racó de món. Però tant és, no li tenim por a la fosca. Sabem que la nit tindrà el seu moment. Però sabem també que no regnarà eterna i demà tindrem un nou sol, un nou dia, una nova espurna de vida. I tornarà per encendre la flama. Allò que arriba i que passa no ho fa debades. El fracàs no és una opció sinó un aprenentatge per l'èxit i, així, només fracassa aquell que decideix rendir-se. Ens equivoquem i ho intentem de nou. Un cop i un altre topem amb la pedra. Però mai de la mateixa manera. Fins que s'esbocini.

Demà. Demà regnarà un altre dia. I ens plantarem davant el mirall amb la cara neta. Sense por al que deixem enrere. Amb il·lusió per al que tenim davant. Regalant somriures al nostre voltant a tots els qui s'ho han guanyat, i a tots els qui no. Tant és. El futur encara està per escriure.

I ens vestirem amb els ulls de gala, amb aquells amb els que vam veure el món per primer cop.

13 comentaris:

  1. Un cant a l'optimisme, a creure en un mateix, a refer-se després de caure, a aixecar-se i tornar-se a aixecar. A revifar i a no perdre la gana de veure món i, si cal, cruspir-se'n un bocinet!

    Un cant a la vida.

    Preciós.

    ResponElimina
  2. Gràcies Joan, m'ha anat bé llegir-te avui.

    Rebre la vida amb una nova llum i energia per escriure futurs plens de somriures.

    Petons!

    ResponElimina
  3. Per cert, Joan, s'hi passes pel meu blog veuràs que t'hi he deixat un detallet.

    Salut!

    ResponElimina
  4. La clau és "tornar-hi", em tornaré a llegir aquest cant cada cop que em faci mandra tornar-me aixecar. Perquè com molt bé dius, el futur encara està per escriure.

    ResponElimina
  5. És important anar-hi, ensopegar potser no ens ho podrà evitar ningú, però si no hi anem, tampoc no sabrem quin és el moment de saltar la pedra.

    ResponElimina
  6. Ostres, què profund! Dels errors (fracassos) sempre se n'ha d'aprendre. Faríem bé de tatuar-nos això a foc!

    ResponElimina
  7. No hauríem de perdre mai aquesta visió, però de vegades ens costa una mica veure el futur assolellat, i se'ns presenta ennuvolat.

    ResponElimina
  8. PORQUET, a manca de referents exteriors hem de refugiar-nos per força en allò que som i mirar endavant. Sempre endavant.

    MAR, amunt l'ànim. No te'l deixis arrabassar mai.

    PORQUET(i2), moltíssimes gràcies. Els colpejats són el que dona valor a la ploma.

    SÍLVIA, la mandra s'ha de desterrar. És l'enemic. En canvi, el futur sempre és una oportunitat, per remota que sembli.

    ResponElimina
  9. XEXU, ensopegarem, sí. Però rendir-se no és una opció. Una pedra no ens impedirà seguir.

    JORDI, a foc? Ostres, quin mal! Res, home, res, amb la memòria n'hi haurà prou.

    TUMATEIXA, els núvols no duren eternament. I si ho fan, haurem de valorar la pluja.

    ResponElimina
  10. Cada dia un nou sol, però de vegades és entelat, i fem l'esforç perquè llueixi, i volem arrancar un somriure, però tenim l'ànima compungida per tot el que ens ha tocat viure; malgrat això, anem arreplegant forces vingudes de tot arreu, i són les que ens impulsen per seguir; i riure malgrat el plor dissimulat, i ens apretem ben fort la màscara, i tot torna a començar!!!
    Hi ha dies que penso que la vida és una gran cabrona, m'enrabio; d'altres li resto agraïda pels fills que tinc, i per la gent que m'estima; però Joan, hi ha batzegades que esbocinen l'ànima!!!
    Demà potser serà millor!!!

    ResponElimina
  11. Aquest post fa referència al futbol, oi? bé, jo crec que no és un fracàs, com tu dius, sinó simplement hem perdut. Que hauríem pogut guanyar, sí, però la vda és així d'injsuta. Sempre hi ha un cantó positiu de tot plegat, i de tot se n'aprèn! :)

    ResponElimina
  12. DAFNE, per això és important recuperar la primera mirada, perquè no està influenciada per la història. De vegades som nosaltres qui fem tèrbol el cel.

    ANNA, doncs no, no fa referència al futbol sinó a la vida. Però també es pot entendre així, si tu vols. I a més, l'esperit ha de ser el mateix.

    EASTRIVER, millor començar a construir-lo que no esperar, no?

    ResponElimina