dimarts, 10 d’abril de 2012

Somnis de tramuntana


Compass - Mustafa Dedeoğlu

El sol et fereix els ulls quan els obres, despertant d'un somni que t'ha deixat assedegat i anguniós. Et passes la mà per la boca, i la pell seca encén les alarmes. Tal vegada no ha estat un somni. Dónes una ullada ràpida al teu voltant intentant no creure encara en allò que en el fons ja saps. Et sents petit, petit. La closca de nou se't fa gran. No hi ha veles, ni rems, ni timó. I sents els brogit de les aigües que amenacen. No tens esma per espantar-te, així que simplement sospires i tornes a encongir-te amb gest infantil. Fas un sospir llangorós. Tanques els ulls i somnies un altre somni.

T'aixeques de nou, i busques per dins la samarreta la brúixola que portes penjada al coll. El tacte del metall és fred, però el gravat desdibuixat et fa somriure. T'agafes el puny de la màniga i el refregues per treure lluentor a la vella relíquia i, tot just ho fas, el sol incideix sobre el metall per posar-hi un reflex daurat. El teu esperit mariner ho interpreta com un bon auguri i, ràpidament, obres la tapa per llucar l'agulla que apunta al nord. Aixeques la mirada seguint el camí de la sageta magnètica i, de sobte, veus el vell somni esperant-te a la riba. Mai t'hi havies acostat tant.

10 comentaris:

  1. Com sempre, tot un plaer llegir-te.

    ResponElimina
  2. Subscric el comentari d'en JP i afegeixo que tant de bo, i ho dic ben alt, poguéssim tenir tots aquesta vella i oxidada brúixola que, malgrat així, ens guiés pels viaranys més complicats fins als somnis de les ribes.

    La puc trobar per ebay? ;p

    ResponElimina
  3. Trobo molt bona la imatge d'aquest navegant del món, que som tots, que cada cop que es desperta caient d'un somni s'encongeix i, alhora, es fa més gran. Llegint-te em vénen ganes de treure la pols a la brúixola però també m'adono que no en tinc cap tan plena de magnetisme com aquesta. És un text molt evocador, i bonic.

    ResponElimina
  4. JPMERCH, caram, gràcies per l'elogi.

    PORQUET, a l'ebay no venen somnis, però pots mirar de trobar-la aquesta nit, prop del coixí.

    SÍLVIA, benvinguda, i gràcies. El magnetisme és a les paraules tan com als objectes. Només cal saber on buscar-lo.

    ResponElimina
  5. Molt bona explicació del desig sempre insatisfet de trobar el nord, almenys en somnis. Passa com amb l'horitzó, mai l'arribes a tenir, sempre és més enllà de les possibilitats, i sues, i caus, i busques aquella brúixola.
    Molt bé per l'escrit.

    ResponElimina
  6. Voldria aquest estàndard. El somni de la meva brúixola. Per a tots.

    ResponElimina
  7. De vegades no cal sospesar el temps que hem tardat en arribar o apropar-nos, si el que ens espera es mereixedor de moments durs i extrems.
    Aquesta riba ens omple d'esperança, i esdevé la realitat d'un somni compartit.
    Preciós, Joan!!!

    ResponElimina
  8. A tots ens faria falta aquesta brújola, això de perdre el Nord està a l'ordre del dia.

    ResponElimina
  9. més que una brúixola em faria falta un GPS, vaig una mica perdut últimament xD

    ResponElimina
  10. OLGA, els desitjos insatisfets poden ser un somni o un malson segons com els encarem. No ens rendim...

    JORDI, el nord és allà. Tots tenim el nostre.

    DAFNE, la fita és la fita, però el camí també és important i cal saber gaudir-ne. El nord no marxarà, així que només cal anar-hi anant.

    TUMATEIXA, la brúixola no s'ha de perdre mai però, més enllà de la brúixola, cal no perdre les referències.

    PONS, deixa't estar de tecnologies i mira els estels. Són molt més fiables. I si més no, sabràs si ha de ploure.

    ResponElimina