dijous, 31 de maig de 2012

Apunt inconclús


rEmote - Chanel Rossouw

A la lleixa del rebost se m’apilen els projectes i sento l’esperit fugisser i dispers. Mentrestant, les teranyines senyoregen la casa que badalla a l’enyorança de les moixaines de la ploma. Llenço engrunes menors i no s’entenen perquè en calen dos per ballar un tango. El comandament ha quedat orfe i obscur entre els meus dits, i el canal somniat esdevé utòpic.

No pretenc accedir a una altra oferta similar. Els anuncis llaminers de realitats gratuïtament felices no me’ls crec. No busco mons on amagar-me més enllà de l’imaginari. Però ens volen fer creure que no hi ha altres realitats fora de l’assalt de la por. Por social, por administrativa, por econòmica. Por a reivindicar, por a demanar, por a dir, por a ser. A diari, un cop i un altre, a la sopa, amb plom al cervell. I em nego a acceptar-ho.

Somniador? Tal vegada il·lús? Segurament, però el món seria nostre si en fóssim conscients. No pas per ara. Ni tan sols somniant. I prou per ara. Em disculpo ja, que he de tornar a la meva plantofada de realitat. Encara tinc feina, molta, de vegades massa. I també tinc vida, molta, però mai prou. I pretenc seguir endavant aliè al missatge de la por, malgrat que sigui a cops d’apunt inconclús.

13 comentaris:

  1. D'això se'n diu ser valent, encara que potser no ho hagis parat a pensar mai...

    ResponElimina
  2. d'aixó s'en vanta el poder, de la nostra dispersió sense unir-nos contra ell. Si ho fessim, si fossim capaços de fer-ho seriem imparables, i de ser així, després de la revolta, que?

    ResponElimina
  3. la por ens manté alerta...però mai ens hauria de deixar de viure ni un instant.
    Quin seran els nostres records del que estem vivint quan hagin passat vint anys......? Recordarem la por o el que hem viscut?

    ResponElimina
  4. Viu. I diga-ho ben fort, per sentir-te.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat aquest apunt. Apunt esperançador si en fessim cas. Si obrissim tots els ulls i no ens deixessim portar (i en llevessim ben d'hora ben d'hora) segurament seríem imparables!

    ResponElimina
  6. A mi em van dir que em ficava en la meva bombolla imaginària dels llibres i l'escriptura per por de mirar la realitat i per evadir-me dels problemes socials, i no és cert. Els visc, el missatge de què parles m'arriba igualment i el pateixo però no veig la manera ni la sortida del carreró si no és amb la unió i la força de tots el que patim la situació. M'ha colpit aquest text, Joan, jo també tinc els projectes i les il·lusions tristament apilades en un rebost ple de pols.

    ResponElimina
  7. Foragitem la por, aleshores els en farem, de por, a n'ells.

    ResponElimina
  8. EASTRIVER, la valentia, en els temps que corren, es confon fàcilment amb la temeritat.

    FRANCESC, no sé què trobaríem després de la revolta, però sé que hi ha ara. I no m'agrada. Les revoltes que calguin, doncs.

    JOAN, crec que la por ens tenalla, i per bé que no formarà part del nostre record, probablement formarà part de la nostra manera d'entendre el món en el futur.

    CANTIRETA, procuraré cridar-ho, doncs.

    ResponElimina
  9. JORDI, si féssim seríem? Res de condicionals. Present i prou. Som imparables. Ja va sent hora que n'exercim.

    SÍLVIA, la bombolla imaginària és un món a mida, i no es tracta d'amagar-s'hi sinó de gaudir-ne. És part de la meva realitat. I sovint m'ajuda a acostar-me a aquell qui vull ser també en allò que aquells en diuen realitat. Tenir els projectes apilats és bona cosa, però haurem de mirar d'utilitzar-los abans que la pols els colgui.

    CLIDICE, la por mai no ha servit de gran cosa. Amagar-se sota els llençols no dóna resultats, així que, som-hi, foragitem-la.

    ResponElimina
  10. Un apunt absolutament lúcid d'aquest homo pensant -el protagonista del relat- que ens trasllada les seves pors, les seves angoixes, doncs ens hi sentim reflectits.

    ResponElimina
  11. Possiblement caldria apagar la TV i la ràdio, especialment si són les oficials. A través d'altres canals pots descobrir la valentia de molta, moltíssima gent que cada dia s'organitzen, lluiten i obtenen petites victòries. Victòries contra la por.

    ResponElimina
  12. Tots sentim la por, però crec que ara arriba a desmesurar-se; gairebé no miro la TV, i poc escolto la ràdio, perquè la feina que tinc i la distància no m'ho permeten. Miro dibuixos amb els meus fills, cantem, i juguem al carrer. No em giro d'esquena a res, però em cansa veure el que veig, sentint el que sento. Recullo firmes, m'apunto a plataformes... però cal quelcom més!!! M'entristeix com ens tracten, i com anem perdent bugades en cada rentada, en tot, però en el meu sector (ensenyament) no es pot aguantar.
    "Cap on anem??? "(reflexió meva, no pas interrogativa per a tu)

    ResponElimina
  13. HELENA, ostres, por a la por. Alguna cosa fa tuf si tots estem igual.

    LLUÍS, els canals oficials sempre han tingut un punt còmic. El problema és que la gent creu que són seriosos!

    DAFNE, darrerament, sense notícies es viu molt millor. Han conjurat el missatge de la por per tenir-nos on volen.

    ResponElimina