dilluns, 11 de juny de 2012

El malson de la muntanya russa

El president Mas a la inauguració del Shambhala, el passat 12 de maig - Agència EFE

Et desprens de tot allò que s’esmuny. No és que calgui, però t’ho recomanen per temes de seguretat. Només hi vols entrar amb el cos i l’ànima, però el pes metafísic els trastoca els plans i decideixes desar-lo a l’armariet per no fer fressa. Voldries fer-ho amb cura, però t’apressen. T’asseus i fixes la barra de protecció en un silenci capcot. I s’inicia aleshores un espera psicològica que et porta per paratges insospitats. Et fixes en l’estructura, en les proteccions, i et passen pel cap certs dubtes tardans. Ja no treuen cap a res.

La maquinària es posa en marxa i, lentament, comença a apuntar al cel. El blau és immens i t’hi acostes lentament. Restableixes l’horitzontalitat per un instant fugisser. Però abans que tinguis temps d’asserenar l’estómac, la caiguda comença i s’accelera a un ritme vertiginós. Crides, brames, però l’aire amb prou feines et surt de la boca. Comences a fer giragonses impossibles a tort i a dret, amunt i avall, i ja no saps on ets. No creus que això sigui Kansas, però els fanalets que evoquen regnes mítics de l’Himàlaia no ajuden a reconèixer l’Europa que creies tenir als peus. Una nova giragonsa i tot s’esvaneix. Inert, només et queda esperar el sotrac de la frenada per tal que el cervell torni a lloc.

Però esbatanes els ulls esporuguit quan veus el somriure badoc del maquinista. El paio s’acarona la barba amb aire absent i, mentre mira el futbol en un petit monitor, es recolza a la palanca d’acceleració sense ni tan sols ser-ne conscient. No hi ha frenada, i tornes amunt. I penses que aquí sí que no. Res de rescats.

16 comentaris:

  1. Molt, molt bo!!
    Ara faltaria que hi cabessin "tots" en aquesta muntanya russa, i apa! tots aball!!

    ResponElimina
  2. Han perdut el nord, clarament, ja no saben on miren i el que veuen. La muntanya russa més gran se'ls queda petita.

    ResponElimina
  3. açó del rescat que no és rescat, és com si un paio es fot una fartanera a base de be i tu un miserrim entrepà i la diarrea t'agafa a tu i no al de la fartanera.

    ResponElimina
  4. Mirant la foto, es veu que hi ha alguns que posen cara de dur el cul o molt comprimit o directament cagat, veja's el que està a l'esquerra del Mas a la foto.

    ResponElimina
  5. Mira, he començat a riure però el somriure ha quedat congelat. La veritat és que estic preocupat, no puc dir una altra cosa. Sobretot perquè la realitat és tal com la descrius!

    ResponElimina
  6. TUMATEIXA, dolentota, tu el que vols és que aquesta andròmina faci la feina bruta.

    XEXU, el nord no saben on para, segur. Però nosaltres i anem enganxats al darrera. I avall que fa baixada.

    FRANCESC, els eufemismes del barbes són tot un llegat comunicador. Així, ràpidament, recordo los hilillos de plastilina, la niñita i en aquest cas, fins i tot, lo de ayer. Al PP hi ha un geni escrivint els discursos.

    JP, repassar les cares és ben divertit, sí. Alguns devien pensar que no els pagaven prou per fer aquestes coses...

    EASTRIVER, i tant. Si no fos dramàtic, seria patèticament còmic.

    BELÉN, em temo que ja fem tard per això. Per cert, necessitaré una transcripció fonètica per mirar de pronunciar (ni que sigui mentalment) el teu nou nom!

    ResponElimina
  7. i si comencem a afluixar alguns cargols a veure si s'escapa alguna via amb tots ells al darrera........

    ResponElimina
  8. No sé pas, jo no he muntat mai en aquest enginy diabòlic, i que déu me'n guard. Altra cosa és que la catalaníssima Caixa (fins fa poc accionista de Port Aventura però ara ja no, que no estan per hòsties) m'hi vulgui fer anar. M'agradaria imaginar-me l'inepte del Mas-Colell muntat a la màquina.

    ResponElimina
  9. Hostia, genial aquest post! No sé com en Mas es va prestar a fer la baixada al Shambala. Era d'esperar que tard o d'hora acabés sortint el paral·lelisme entre la muntanya russa i la situació de puta pena que tenim per aquí. Però bé, sense figures retòriques pel mig, ja tinc ganes de tornar a Port Aventura.

    ResponElimina
  10. M'has fet pensar en l'articla d?saak Rosa fa pocs dies:

    http://www.eldiario.es/zonacritica/2012/06/06/si-hay-rescate-que-sea-en-3d/

    ResponElimina
  11. Vaja, m'adono que no et vas poder escapar del futbol. Ni així.

    ResponElimina
  12. JOAN, em temo que n'hi haurien uns altres ben aviat i les vagonetes seguirien passant...

    LLUÍS, doncs un servidor s'hi va pujar poca estona després del Mas i, absent el maquinista del relat, el cert és que va gaudir-ne com un nen sense anar-hi convidat.

    MARCEL, el Mas segueix intentant emular en Pujol, que al seu moment va pujar al Dragon Khan. El que passa és que les comparacions sempre són odioses.

    EULÀLIA, ostres, molt l'article. Realment, ens volen com a simples espectadors, com a protagonistes els fem massa por, que els faríem saltar el guió pels aires.

    JORDI, escapar del futbol és una tasca impossible, assumim-ho. Capejar-ho amb elegància és el repte.

    ResponElimina
  13. Ningú té el fre, ningú ha pensat en allò. La frenada serà quan la vagoneta descarrili i s'estampi contra la cruel realitat :S

    Espero que llavors estiguin tots aquests polítics a la primera filera :-P

    ResponElimina
  14. el que se'm fa estrany es pujar a una muntanya russa amb traje, no ho veig compatible, els parcs d'atraccions son per l'oci, un traje no hi te cabuda.

    ResponElimina
  15. DOOMMASTER, m'has recordat la manera d'actuar de la immensa majoria en els jocs de cotxes. Desconeixen la possibilitat de frenar i ho fan, només, per contacte. La realitat és una mica més perillosa, això sí.

    PONS, i encara gràcies de l'americana que, d'altra manera, les corbates podrien ser ben perilloses.

    ResponElimina