divendres, 31 d’agost de 2012

Ara


Salt d'esquí als Campionats del Món d'Esquí Alpí de Garmisch-Partenkirchen - Kai Pfaffenbach - Reuters

Hi ha somniat milers de vegades. Hi somniava de petit, en somnis onírics d’un futur incert. Però llavors eren només somnis infantils. Hi va somniar mentre creixia, guanyant realitats sovint confuses. Hi va somniar en l’adolescència, en somni humits de calor intensa. Hi somniava entrenant dur, preparant-se a fons, però ara ja no hi somnia. Hi és. Res no és infantil, ni confús, ni càlid.

Aquí dalt fa fred, pensa. Però va ben abrigat. Les cames, que fa una estona tremolaven, s’han afermat. El somni l’espera al final del trampolí. Embranzida i avall. Podria estimbar-se, sí, però quedar-se allà no el durà enlloc. Hi ha somniat. Ha somniat amb la llibertat de saltar, tal vegada al buit, però confia en les seves forces. És ara o mai, pensa mentre allibera a poc a poc les mans. De sobte comença a sentir l’impuls i el vent a la cara. Haurà de ser ara.

14 comentaris:

  1. Uix, jo no ho faria ni boja, per mi seria mai! Sóc nul·la amb quelcom que rellisqui sota els meus peus! El relat, molt maco!

    ResponElimina
  2. Doncs si, ara ho mai peti qui peti ...
    Núria

    ResponElimina
  3. No sé pas si jo m'enfilaria allà dalt. Un cop deixat anar, ja no tens possibilitats de penedir-te'n.

    ResponElimina
  4. Una realitat construïda a cop de somni de tota una vida; a disfrutar-la, per fi!

    ResponElimina
  5. hi ha poca gent que sàpiga esquiar, encara n'hi ha poca.

    ResponElimina
  6. Ara o mai! Aquestes decisions s'han de prendre a cop calent.

    ResponElimina
  7. doncs si ha de ara saltem ,saltem , aboquem-nos al buit que valdrà la pena comprovar que acomplim allò que sempre hem somniat!

    ResponElimina
  8. ens quedarem sense saber com li va el salt?

    ResponElimina
  9. Pels que s'han quedat només amb el text, he de confessar que la producció va estar terriblement afectada per un atac d'eufòria momentània després de les paraules de'n Durao Barroso i algunes reaccions posteriors. De vegades tinc la sensació que tot comença a precipitar-se, com agafant embranzida per fer el salt...

    M'haureu de perdonar, que darrerament he estat una mica esquerp amb les respostes. Ai, ai.

    ResponElimina
  10. ... si finalment s'ha de saltar, es salta !. I punt !

    ResponElimina
  11. Esquerp amb les respostes? no pateixis, la independència ens atorgarà a tots grans dosis de bon humor. Aviat, aviat...

    ResponElimina
  12. Costa molt llençar-se... i després la sensació de que augmenta la velocitat sense remei... uf... pànic.

    ResponElimina