dijous, 23 d’agost de 2012

El refugi de l’ombra


It's always the sun - Gilad Benari

Ni un trist núvol desdibuixat, no. Senyoreja el cel l’astre rei, i ens recorda la seva presència. A l’esquena, caient feixuc i pesat com una llosa. Crema. Si camines lentament et desfà abans de la cantonada. Si apresses el pas, regalimes el teu jo per tots els porus de la pell.

L’ombra, temuda i menystinguda en el bagatge de l’hivern, es converteix llavors en el millor refugi. Ara sí, ara la perseguim amb els braços oberts i un somriure. I ella es deixa amanyagar pel nostre amor interessat i breu que li girarà l’esquena en quan tornin el fred i la nit. Ho sap, sap que tenim la inconsistència dels homes i que la nostra pell mediterrània sempre camina a l’enyor de la calor malgrat que sigui el nostre càstig. El temor, doncs, és cosa de perspectiva. L’infern de l’imaginari nòrdic és ple de glaç, però el nostre és càlid. I malgrat tot, sempre acabem fugint del refugi de l’ombra.

9 comentaris:

  1. L'has clavat, i amb unes imatges ben potents. No havia pensat mai en la por intrínseca que hi ha en els extrems meterològics, molt ben trobat.

    ResponElimina
  2. Sempre per conveniència, busquem el que necessitem més en cada moment. Ara l'ombra és sagrada, tot i que l'aire calent tampoc no ens en deixa gaudir com podríem. Jo fujo sempre del sol, només s'agraeix en aquells matins tan freds d'hivern.

    ResponElimina
  3. Doncs mira que és simple, i no havia pensat mai en què el nostre infern és de foc i els dels nòrdics de gel. Resulta ben senzill, finalment. Si l'infern és una representació dels excessos del nostre clima, deu ser per això que els alemanys volen passar l'estiu a la Costa Brava?

    ResponElimina
  4. I com costa d'entrenar amb aquesta calor, molt més que amb fred! Surto cap al tard i tot i així no corro més de 5km. Com tu dius "regalimo el meu jo per tots el porus".

    ResponElimina
  5. Doncs jo sóc un enamorat dels inferns escandinaus. Pur plaer, pura màgia, pur espectacle!

    ResponElimina
  6. ... i pura supervivència, benvolgut Porquet, pura supervivència. Que els inferns de foc són dues vegades infern :S

    Ben vist, Joan.

    ResponElimina
  7. doncs a mi m'agrada la caloreta del sol ^^

    ResponElimina
  8. Doncs, jo quan he vist la imatge, m'ha recordat l'hora de l'angelus de Millet, però en estil contemporani.
    Llegint, trobava aquest sol, que a mi, particularment m'enforteix, malgrat de vegades, pugui rostir i cremar massa coses.
    Foc i glaç, cremen!!!

    ResponElimina
  9. fugir del refugi de l'ombra ....m`ha agradat....

    ResponElimina