divendres, 17 d’agost de 2012

La cursiva


My imaginary friend – Eszter – Iloveyaks

–Que hi ets?
Sí, per aquí rondo.
–Com que no escrius...
Qui ho diu que no escric?
–Home... Aquí, al bloc... No hi deixes pas gran cosa darrerament.
És cert. Una mica desganat, potser. Ja se sap, l'estiu, aquesta calor... Potser escric menys, sí, però escric. Sempre estic escrivint alguna cosa.
–Però no ho fas al bloc.
Nops. De fet voldria dedicar una mica més de temps a un altre projecte.
–I és pot saber quin?
Una novel·la.
–Així que estàs escrivint una novel·la?
Mmm, sí... Suposo que sí. Estic escrivint una novel·la.
–I de què va?
Ja hi som.
–Com?
Sí, perdona... És que... Tothom pregunta el mateix, com un clixé repetidament previsible.
–Bé, suposo que és normal mostrar una mica d’interès.
Sí, però és una pregunta una mica absurda.
–Ah sí? I per què?
Doncs perquè la resposta no és rellevant.
–No t’entenc.
Sí, mira. Podria dir-te que estic escrivint una història sobre escriure una història. O podria dir que escric una novel·la sobre la concepció de la veritat en el trànsit d’un individu cap a la bogeria. O tal vegada puc explicar que és una novel·la amb rerefons històric de manipulació a gran escala.
–I per què això no seria rellevant?
Perquè tot és veritat, però no t’he dit res de res. I en canvi voldràs jutjar el llibre per aquestes quatre frases.
–Me n’has dit tres.
D’acord, doncs afegeix que és una novel·la on destaca la psicologia del personatge per damunt dels fets.
–Saps? Amb tota aquesta xerrameca absurda m’estàs traient les ganes de llegir-te.
Ho veus? Ja has jutjat la novel·la sense llegir-ne ni una frase. Has jutjat per aquesta idea vaga que jo no et volia donar.
–No. He jutjat pel tarannà de l’escriptor. I acabo d’adonar-me’n que està tocat del bolet.
Touché.
–Veus? Ara m’has refet l’interès.
I això?
–Per aquesta sinceritat sobtada sobre la teva salut mental. Diuen que els sonats escriuen bé. Potser t'hauria de donar una oportunitat.
Doncs això t'ho hauries d'aplicar. Has pensat en escriure?
–No te n’has adonat? Avui sóc jo qui escriu. Tu només ets la cursiva.

13 comentaris:

  1. Amb tot plegat, només em queda clara una cosa, l'escriptor està tocat del bolet. Ah, per cert, de què va la novel·la?

    ResponElimina
  2. A que no t'esperaves un comentari tan original? Si és que...

    ResponElimina
  3. Ja tens un lector amatent! Bé, un que hagi sortit de l'armari, vull dir, hehe...

    ResponElimina
  4. la calor fa estralls a l'estiu, amb cursiva o sense. Quan a la novel·la sempre pots dir que: passa a Catalunya, en general.

    ResponElimina
  5. No sé qui era que deia "si he d'explicar la meva novel·la en tres paraules no caldria que n'hagués escrit 500 pàgines". Però a mi m'agrada de fer microcrítiques, de resumir en una frase una obra.

    Jo crec, a més, que el temperament artístic té molt de persona tocada del bolet, generalment.

    ResponElimina
  6. I et podem preguntar allò de "i què, avança la novel·la, o no avança??". Hehehe! També deu fotre ràbia... bé, les preguntes tòpic. Doncs au, deixa't de blogs i concentra't en la novel·la. Ens avises quan estigui feta i ja llegirem la sinopsi de la contraportada per "saber de què va". Sort!

    ResponElimina
  7. Així que novel·la eh?, Molt interessant...

    ResponElimina
  8. M'has fet venir al cal la frase aquella de "YO HE VENIDO A HABLAR DE MI LIBRO!!" :P

    ResponElimina
  9. Bona, DooM! :)

    Sí més no, que ja és molt avui en dia, estarà molt ben escrita. M'agradarà llegir-te-la!

    ResponElimina
  10. el que arriba a fer la calor!!! :-)

    ResponElimina
  11. jaja, ja hi som!, ben cert, és el que tothom pensa quan li fan una pregunta que no és pot contestar... (Com algú pensa que es pot resumir un projecte de novel.la en un parell de frases???)

    ResponElimina
  12. Doncs jo faré una pregunta beeeeen original i diferent... quan la podrem llegir?

    Tocat del bolet o no segur que serà interessant (i no et jutjo per les quatre frases del post!) ;p

    ResponElimina
  13. Com que també estic emmerdat escrivint una novel·la (ja em diràs tu quina manera de passar l'estiu) comparteixo aquesta horrible sensació que t'agafa quan et pregunten de què tracta i se'm queda aquella cara de panoli...

    ResponElimina