dilluns, 6 d’agost de 2012

La piulada més ràpida del món


Asafa Powell tot just acabar la cursa de 100m - Matt Slocum - AP

Li havia costat Déu i ajut aconseguir aquella entrada però, finalment, allà estava, assegut a les grades de l’estadi olímpic d’Strattford esperant veure als homes més ràpids del món. A mesura que la nit avançava, els nervis se l’anaven menjant. Amb prou feines seguia la resta de proves i només mirava d’entrellucar els moviments dels seus vuit herois. A les 22:50H es va notar com l’estadi contenia la respiració. Tots els seus amics es moririen d’enveja, va pensar. Per concretar el pensament es va abocar frenètic al seu telèfon intel·ligent. Va fer volar els dits, i en un tres i no res va enviar una piulada que es va publicar instantàniament a totes les xarxes socials.

Mentre somreia satisfet va ser conscient de la cridòria. Va aixecar el cap i se li va glaçar el somriure. Havia trigat menys de deu segons, però ja només va veure arribar al darrer corredor lesionat i coixejant. S’havia perdut tota la cursa.

15 comentaris:

  1. ja ho diuen que no és bo fer dues coses a l'hora....

    ResponElimina
  2. Els 100m avui dia son vist i no vist. No m'ho vaig perdre, i vaig mirar de no tenir res més entre mans, no fos cas. A més d'un li devia passar això, encara que des de la tele de casa. Els tuits, al final, que passar-se de llest no funciona mai.

    ResponElimina
  3. De vegades els telèfons són més intel·ligents que alguns dels que els fem servir...

    ResponElimina
  4. Tanta màquina diabòlica per connectar-nos amb gent que ni coneixem i ens passa la vida pel davant que ni ens n'adonem.

    ResponElimina
  5. Hehe... Mira, com jo que sense córrer ni gens ni mica, tampoc no la vaig veure en aquell moment. Més tard sí, en diferit. Mira, li enviaré un mail i li suggeriré que faci el mateix :)

    ps: a punt per rebre la Núria; gràcies pel contacte, campió!

    ResponElimina
  6. Dedicat als que en comptes de viure i gaudir dels moments, es limiten a retransmetre'ls i pretenen causar enveges.
    Bona blogada.

    ResponElimina
  7. Tot rècord és un repte i ens exigeix un esforç: no estaves prou entrenat, he, he...
    Guarda't de l'ona de calor i no corris, que et pot resultar fatal.
    Abraçada.

    ResponElimina
  8. No es pot badar, i menys en un moment com aquest!!! Jo dec ser molt arcaica però no entenc aquesta necessitat de dir o comentar el que estem fent. Cadascú que visqui el moment, però no pel què pensaren la resta, sinó perquè ho volem nosaltres.

    ResponElimina
  9. Hola Joan,
    Et demano que si et semba bé li donis difusió. Gràcies.
    http://mildimonis.blogspot.com.es/2012/08/sr-artur-mas-video-carta-de-un.html

    ResponElimina
  10. D'això es podia dir una ciber putada 2.0 ;-)

    ResponElimina
  11. Es una llàstima,gastar-se tans de diners per anar a veure una prova i no poder gaudir-ne per donar-se de mès devant del amics. En fí,hi ha gent per tot.

    ResponElimina