dilluns, 1 d’octubre de 2012

Aquelles hores a sa roca


Cala Pregonda, Menorca - Ariana Casanovas

Damunt sa roca. Estirats a una platja mig deserta. La mar als peus. El sol colrant-nos la pell nua. Respirem els darrers vestigis d’estiu i assaborim les darreres hores d’unes vacances que s’esgoten. Després només queda fer la bossa, dinar, agrair l’estada i anar fent camí de retorn, enlaire, amunt. Però lluny, potser no gaire.

Tot just mitja hora després davallem a Barcelona. Travessant els núvols, l’estiu queda enrere. La pluja ens dóna la benvinguda. Plou i fa fresca. I amb una patacada sorda l’estiu mor als nostres peus, i ja som a la tardor, i la roda segueix girant, i tot es precipita. No vull defugir les hores i m’encén l’hivern que se’ns acosta. Però no per això enyoro menys el sol, l’estiu, la platja. Jo, que mai no he estat de platges, em trobo enyorant aquelles hores. Amb la teva pell jaient prop de la meva, amb el temps suspès, esperant-nos, sota el cel infinit i un núvol dispers dibuixat en l’aire.

14 comentaris:

  1. això són bons records d'estiu que fan planejar una propera vegada tant aviat sigui possible

    ResponElimina
  2. ... venint de Menorca i les seves cales, no m'extranya l'enyorament !.

    ResponElimina
  3. M'estava preguntant si parlaves del present o estaves recordant, perquè aquí anem amb jaqueta. Però ja veig que estaves a un paradís molt proper, i ara mateix. Però bé, encara que sembli estrany, jo em quedo amb el temps que tenim per aquí dalt. Llàstima que s'acabin les vacances, per això.

    ResponElimina
  4. Això és l'efecte post-Menorca... i no m'estranya! Pensa que t'has begut els últims glops de sol al paradís, has ben aprofitat el final d'estiu.

    ResponElimina
  5. Quina sort!
    Aquestes terres són una meravella.

    ResponElimina
  6. jo també vull que torni la calor! no suporto el trajecte entre casa i l'estació a primera hora del matí, es gelador!

    ResponElimina
  7. Que bonic el que dius, i l'enyorança de les hores de sol, de tranquil·litat i desconnexió. Però tot torna, i caldrà esperar!!!
    Una abraçada tardorenca!!!

    ResponElimina
  8. M'has recordat un estiu de fa tres anys que vam estar, amb la meva parella, deu dies per Menorca... les sensacions són tan similars a les que expliques. Mai he estat molt de platja, però crec que aquell ritme pausat, lent i saborós de les vacances són el millor record. Bentornat i ànims!

    ResponElimina
  9. M'has portat de nou a cala Pregonda. De les meves preferides de Menorca (encara que allà és on em van van picar les meduses).

    A guardar ben presents aquests instants!

    ResponElimina
  10. A mi també em passa que vull cristal·litzar i allargar l'estiu tant com pugui.

    La tardor és una estació estèticament magnifica i anímicament convulsa...

    ResponElimina
  11. Ets, definitivament, un poeta en prosa.

    La tardor, horrible com sempre, enguany ve si més no carregada d'il.lusió. Sí, una tardor diferent i d'un color ben poc usual: el verd de l'esperança!

    ResponElimina
  12. Sort que el territori és a prop. Sort que les estacions tornen, potser massa aviat i tot. Sort que els amors... ¿es repeteixen?
    Que bé si m'arribés la frescor de la pluja...

    ResponElimina
  13. Gairebé t'ha sortit la lletra de la cançó més coneguda dels Ja t'ho, cosa que vol dir que has connectat amb l'illa. Jo hi vaig viure un dels millors anys de la meva vida, no pas per mi sinó perquè Menorca és fantàstica i no te l'acabes, per petita que sigui.
    I curiosament la Cala Pregonda va ser un dels llocs on més platja vaig fer. I caram, ja fa deu anys.

    ResponElimina