dimarts, 30 d’octubre de 2012

Carallotades i romanços


L’actor Jack Donner caracteritzat com a vell cavaller pel curtmetratge
La belle dame sans merci, de Hidetoshi Oneda, basat en el poema de John Keats.

Ha decidit fer-te mal. Per despit, per venjança. I mentre esmola la fulla, somriu. Fa cara d’orgull mal dissimulat, se sent poderós. Se sent còmode amb la fresa de la pedra d’esmolar sobre l’acer. Pensa que passar per la mola també significa vèncer, sotmetre. I la idea el fa feliç.

S’aixeca, amb la minsa lluentor de l’arma reflectida al rostre. La fulla està bruta i rovellada, però ell segueix com si res. La branda enfaristolat, l’enlaira i se l’acosta com si comprovés el tall. I aleshores es veu al mirall. La imatge que hi veu és cruel. L’espasa és vella i abonyegada i ell mateix no es reconeix en el vell xaruc que té al davant. Si l’orgull el deixés, ploraria. Però avança decidit car no sap fer altra cosa. Et creu el seu càncer i està decidit a extirpar-te encara que li costi la vida.

Però quan se’t presenta davant, només hi veus el de sempre. Et venen al cap aquells versos de Keats: Oh, cavaller, quin mal t’acora, / tan sol, pàl·lid i indolent?
Tens clar que ell no entendrà la ironia i esclates a riure. Sí, el de sempre. Carallotades i romanços.

8 comentaris:

  1. Joan, ben tornat !
    (ho sento, però aquest "no l'he pillat").

    ResponElimina
    Respostes
    1. Keats sempre m'ha agradat, com la majoria dels poetes del romanticisme britànic. Pot ser fosc, però avui, per casa, és fàcil veure vells cavallers creient que l'espasa encara té força. A alguns, l'amenaça de la força ens fa riure.

      Elimina
  2. Un bon símil, però em temo que el vell cavaller no es veu tan malament quan es mira al mirall, el penso que té distorsionada la visió i el reflex li torna un esvelt home d'armes capaç de tot. Ara, la realitat és com l'has escrit. Aquest error és el que el portarà a la fi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser també té la vista fotuda. O potser, simplement, és incapaç d'acceptar que la seva força minva.

      Elimina
  3. Queda clar, almenys, que riu bé qui riu darrer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no pretenc riure-me'n, de debò. Si no mirés de perjudicar-nos, em faria llàstima i tot.

      Elimina
  4. Hola Joan, potser que escriguis amb notes a peu de pàgina? És que als petits mortals ens caldria una miqueeeeeta de context.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El context, avui per avui, és un luxe que no tots ens volem permetre. No siguis dolentota, que no n'hi ha per a tant.

      Elimina