dijous, 8 de novembre de 2012

La seducció del costat fosc


Join the dark side - Michal Šmerda - Raxarts

Quan triïs l’art, diran que ets foll. Diran que el verb no té futur, que les pàgines no es mengen i que la lletra et portarà a la misèria. Potser diran també que no seràs mai ningú, que tastaràs l’oblit i que hauràs de viure en la ignorància.

Però si mai fas res de bo, diran que ets un geni. Diran que la teva ploma és àuria i que aquell text els ha arribat al fons del cor com mai res abans. Lluiràs com un raig de sol, amb la mateixa intensitat. I amb la mateixa durada. Quan arribi la nit, passaran full. I l’endemà et jutjaran amb aquell llistó i probablement mai tornaràs a estar a l’alçada. Mai. Diran que estàs acabat, que et vas buidar, que sempre fas el mateix, que ja ho vas dir tot i que no tens més a oferir. I tindràs la temptació de la tortura.

Associen l’artista a l’ànima torturada. El sotmeten a una pressió immensa, insofrible. I quan es mostra humà i els genolls li fallen, aleshores claven la creu amb alegria buscant entre els presents al següent il·lustre, la següent víctima.

I què voleu? La lletra em captiva, però no estic disposat a deixar-me seduir pel costat fosc. Sóc feliç i vull seguir sent-ho. I no obstant, vull ser artista. No hi veig cap incompatibilitat. Vull ser un artista net que visqui la vida amb alegria i sigui capaç d’explicar-la sense morir a cada obra. La vida, la meva vida, sempre està per damunt. Hi ha gent a qui vull fer feliç. Així que no, de cap manera. No penso acceptar la seducció del costat fosc.


20 comentaris:

  1. quan una cosa va bé es podria millorar però millor no tocar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En això no coincidim. S'ha de saber on aturar-se, però mirar de millorar mai és una mala idea.

      Elimina
  2. El patiment el fa la malaltia, encara que sembli que no, estar medicat és positiu per a la creació, a la llarga. I per ser feliç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, no devem estar parlant de píndoles autèntiques, oi? Crec que més que estar medicat, el que cal per ser feliç és ser immune a la malaltia. I prescindir del medicament.

      Elimina
  3. Quina metàfora més maca ens dibuixa l'Elisabez al seu discurs. Com juga amb les paraules i com ens transporta per l'humor i les anècdotes per dir-nos el que ja tots sabem, que s'ha de perserverar, s'ha de treballar i que la inspiració ens trobi "fent la nostra part de la feina"

    I si no surt: "es que hoy la musas han pasao de mi, estarán de vacaciones" (Serrat)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, quan vaig veure el vídeo, no me'n vaig poder estar de compartir-lo.

      Elimina
  4. Jo veig l'escriure com un ofici, i estic molt d'acord amb el que dius. Ara, del costat fosc no en podem escapar, forma part de nosaltres i l'únic que podem fer és comprendre'l, acceptar-lo i posar-lo al lloc que li pertoca. Crec que el patiment interior dels artistes no ve pel procés de creació, els ve de dins, moltes vegades causat per la malaltia o per altres situacions passades que no han sabut afrontar, i fins que no el resolen no poden escriure des de la serenor. M'ha agradat molt l'exemple que posa de Tom Waits, com arriba a gestionar l'angoixa per crear. Perquè n'estic segura que escriu o crea molt millor algú en un moment de claredat que no quan està turmentat. Tot i que sense haver patit l'angoixa o haver-se encarat amb la seva ombra potser no arribaria a transmetre segons quines sensacions a través de l'escriptura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que calgui patir per entendre el patiment i poder explicar-lo. Un amic meu, que havia escrit uns versos duríssims, em confessava la seva sorpresa quan li preguntaven si havia patit molt escrivint-los. Gens ni mica, deia, van ser d'altres els que van patir, jo només ho explico.

      Elimina
  5. Hauríem de preguntar als escriptors actuals com viuen això dels períodes entre llibres, si noten gaire la pressió o les crítiques... jo, la veritat, quan sento parlar a algun d'ells, no em sembla pas massa torturat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La tortura també ha estat una imatge, sí, però, com tota imatge repetida mil vegades, alguns hi han acabat abocats de debò.

      Elimina
  6. Vaja, així no et beurem a altes hores de la matinada per bars de mala mort fent whiskeys a tort i a dret, i amb cigarreta entre els dits, despentinat a més no poder, i cercant les muses desesperadament...

    Sempre queda el treballar dur, que una part de culpa, per petita que sigui, sempre té.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si alguna vegada em troben a les tantes davant un scotch, (fumant ho dubto molt), despentinat, i cercant muses, crec que la dona s'enfadaria. Sí, segur.

      Elimina
  7. Acabo de veure tot el discurs... què fa aquesta dona escrivint llibres quan es pot guanyar la vida la mar de bé fent discursos!!! Brillant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coi, no deus haver-la escoltat bé. Escriu per necessitat vital, no pas per guanyar-se la vida. De fet, si els que pretenem escriure miréssim la nostra butxaca, segurament ens dedicaríem a alguna altra cosa.

      Elimina
  8. Perdona Joan, però em pots dir si és correcte tant:
    - " varem anar..."
    - "vam anar" ?
    (o el "vam" no és correcte).

    Gràcies per avançat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les dues formes són correctes, tot i que vàrem ha d'anar accentuat.

      Elimina
  9. Respostes
    1. El d'ella o el meu? Hehehe (somriure sarcàstic).

      Elimina
  10. m'ha estat del tot útil aquesta conferència, gràcies! i sóc de les que pensen que ser feliç no és un desastre, sinó tot el contrari. O sigui que si decideixes crear i ser feliç no veig pas que sigui un mal binomi :)

    ResponElimina