dilluns, 26 de novembre de 2012

Perdut


I am not there - Maile Lani

Vaixell nou, mateixa naviliera. Diuen que el rumb és el mateix, però en el trasllat he perdut la brúixola i ara no conec el pilot. Al peu de la major, miro de cenyir-me a la corda. Tenim el temporal gairebé a sobre, i jo no estic preparat. Així que faig córrer els peus mentre, d’esquitllentes, miro de controlar l’onada que s’acosta de babord. Al meu costat d’altres somriuen veient el tràfec del nou grumet, però els llegeixo als ulls el mateix pànic que a mi m’aclapara. La coberta sembla mig buida, però s’intueix una remor de feina salvatge que mira de guanyar temps mentre espera l’onada que ens colgarà en qualsevol moment. El dia es farà llarg.

Només la nit em portarà la calma. I sota el mantell de la fosca, amb els estels envoltant-me, tindré el guiatge que ara em falta i podré aclucar els ulls amb la certesa de saber on sóc. Sense sentir-me perdut.

21 comentaris:

  1. En els propers dies haurem de veure si es recupera el rumb. Opcions hi ha per fer-ho, ara només falta voluntat.

    ResponElimina
  2. Ara anem amb més vaixells, faltarà que s'entenguin amb el rumb a seguir.

    ResponElimina
  3. Em sembla que em toca aclarir que aquest apunt no va de política. De fet, l'etiqueta que hi he posat és de microcosmos, que és com marco els apunts més personals.

    El fet és que m'han traslladat i sóc a un nou departament on les coses van a sacsejades imprevisibles. Avui ha estat un primer dia una mica estrany i m'ha donat per explicar-ho en un text marinerament fosc.

    Però no cal patir, som on volíem. I ara sí que, tal vegada, parlo de política...

    ResponElimina
  4. Des de l'altre vaixell ja t'anyorem i saps que segurament acabarem en el mateix i llavors tu ens faràs de guia per no sentir-nos perduts.
    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, jo també enyoro la closca de nou. Els bucs grans porten massa metall dur i fred.

      Elimina
  5. ... per una vegada que em semblava haver entès la metàfora !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixaré que us relaxeu ni un segon. Hehehe.

      Elimina
  6. Doncs si es supera l'embat de la mar furiosa i encalcem la nit i la seva serena, res no podrà impedir que el vaixell encari nous mars i nous països.

    ResponElimina
  7. I parlo potser de política i parlo potser del teu trasllat. Substitueix països per metes, objectius, esperances i futurs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El mar s'embraveix per moments. I si volem tornar a navegar amb calma, ens cal prendre un nou rumb. Alguns, però, segueixen aferrats a un bot que fa aigües. A molts, ja no ens serveix. Sí, política.

      Elimina
  8. Holla,

    I am Brazilian ( Brazil )
    I have a blog.
    Please, you can now follow-me this blog.
    Welcome to my blog.
    I am happy
    HERE
    www.josemariacosta.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, uh, d'això...

      Paella (acudit dolent gratuït). Jo també tinc un bloc, però procuro no haver de demanar que em segueixin. El bloc està obert, evidentment, però cadascú escull què vol seguir. I així no només tu seràs feliç, sinó que deixaràs que ho siguin els altres.

      Però em temo que parlo sol.

      Elimina
  9. A la vida hi ha canvis que venen quan no els esperes, que semblen traïdors però ens ajuden a refer-nos, reinventar-nos i finalment ens fan més forts. I alhora, ens permeten saber qui som de veritat perquè és enmig del temporal que ens coneixem: la calma és tramposa.

    Nota al marge: segons el meu diccionari, seria babord i estribord, espero que no et molesti el suggeriment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Argh!!! El que em molesta és haver fotut la pota d'aquesta manera i no haver-me'n adonat. Ai, ai, gràcies.

      Elimina
  10. Vius en el somni: ell t'empara quan el dia es torna inhòspit.

    ResponElimina
  11. Segur que a prop trobaràs algú que t'orientarà, malgrat la brúixola, la nau, i tot estigui desballestat!!! Ànims!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt em temo que hauré d'aprendre a sortir-me'n amb poc ajut. Però no els culpo, que fan el que poden. Amb prou feines sobreviuen per ells mateixos. Ara per ara, miro de mantenir l'equilibri. Adaptar-se, fluir, moure's com un gat, com el vent per entre els arbres.

      Elimina
  12. els primers dies sempre son una mica... però tots tenim una gran capacitat d'adaptació a les novetats.
    potser comento poc, però m'agrada molt llegir-te. Fas relliscar les paraules d'una manera que sempre trobo molt encertada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja, gràcies. Jo també m'he tornat esquerp amb les comentaris a les vostres cases, però seguim en línia. I procurarem no relliscar.

      Elimina