divendres, 27 d’abril de 2012

Sabó Liebster



Diuen que no se’n coneix l’origen, però el mot germànic sembla indicar un origen teutó. Diuen que són uns premis, però, com que no hi ha diners ni jurat, potser caldria parlar de reconeixement. Són els Liebster Blog Awards, uns premis de reconeixement en cadena que converteixen els blocs premiats en jurat. I el Porquet me n’ha concedit un, segons diu per ser un espadatxí de la ploma i el teclat, una llengua afuada i una lletra acurada. Caram, tot això?

No crec gaire en els premis, tot sigui dit. Massa sovint se’ls intueixen moviments subterranis dubtosos i un joc d’interessos que va més enllà del reconeixement de qualitat que s’hauria de donar per descomptat. L’avantatge dels premis menors és que s’allunyen d’aquestes històries. Però tampoc ens enganyem, això no deixa de ser una gestió del sabó. Tu m’ensabones l’esquena i jo te la ensabono a tu. I la piràmide va creixent fins que el premi el tinguem tots. Però mentrestant... Què voleu que us digui, aquest sabó em deixa un cutis magnífic.

Les bases diuen que l’acceptació requereix del compromís de copiar i enganxar el logotip del premi, enllaçant-lo a qui l’ha concedit com a agraïment. A més, cal triar cinc blocs per continuar amb la bromera, amb el requisit que tinguin menys de dos-cents seguidors. Se suposa que han de ser blocs interessants, i no estaria de més explicar els motius de la tria i avisar-los de la nominació.

I ara és quan em toca fer de jurat i anunciar-vos els meus ensabonats guanyadors. Val a dir que la tria ha estat difícil i que lamento no poder incloure tots els blocs que segueixo perquè tots s’ho valen i bla, bla, bla de debò. Però bé, sigui com sigui tinc els criteris que tinc. Me'n faltaran molts, però em consola saber que molts el rebreu (si no l'heu rebut ja...) d'altres blocaires més lúcids que jo mateix. Així que...

Redoblament de tambors, si us plau...
Gargamellejo una mica...
Engolo la veu i em poso cerimoniós...
Tibo l’esquena i premo el culet per fer un posat elegant...
Somric a les càmeres...
A les senyores...
Als senyors...
A tota la resta d’espècies...
Faig una pausa dramàtica...
Encara una altra...
I una tercera que ja és excessiva...

I els guanyadors dels premis Liebster són...

In varietate concordia. El Ferran manté el bloc a un ritme més tranquil que fa un temps, però no deixa de ser una referència.

Encara estem així?. La dosi d'ironia no exempta de mala llet d'en JP és un bon bàlsam pels temps que corren.

Esquitxos. On el Rafael ens acosta la seva poesia lúcida i sincera.

La veritat dins la ficció. Un racó fresc, el poti-poti jovenívol de'n Marcel.

Ucronies. Per la implicació de'n Joan en tot allò que fa.

I això és tot per avui!

dilluns, 23 d’abril de 2012

Amb els ulls d’un nen


Bright, oh, bright eyes - Pretty as a picture - Nirrimi Joy Hakanson

Es fa fosc rere la finestra del nostre racó de món. Però tant és, no li tenim por a la fosca. Sabem que la nit tindrà el seu moment. Però sabem també que no regnarà eterna i demà tindrem un nou sol, un nou dia, una nova espurna de vida. I tornarà per encendre la flama. Allò que arriba i que passa no ho fa debades. El fracàs no és una opció sinó un aprenentatge per l'èxit i, així, només fracassa aquell que decideix rendir-se. Ens equivoquem i ho intentem de nou. Un cop i un altre topem amb la pedra. Però mai de la mateixa manera. Fins que s'esbocini.

Demà. Demà regnarà un altre dia. I ens plantarem davant el mirall amb la cara neta. Sense por al que deixem enrere. Amb il·lusió per al que tenim davant. Regalant somriures al nostre voltant a tots els qui s'ho han guanyat, i a tots els qui no. Tant és. El futur encara està per escriure.

I ens vestirem amb els ulls de gala, amb aquells amb els que vam veure el món per primer cop.

dimarts, 10 d’abril de 2012

Somnis de tramuntana


Compass - Mustafa Dedeoğlu

El sol et fereix els ulls quan els obres, despertant d'un somni que t'ha deixat assedegat i anguniós. Et passes la mà per la boca, i la pell seca encén les alarmes. Tal vegada no ha estat un somni. Dónes una ullada ràpida al teu voltant intentant no creure encara en allò que en el fons ja saps. Et sents petit, petit. La closca de nou se't fa gran. No hi ha veles, ni rems, ni timó. I sents els brogit de les aigües que amenacen. No tens esma per espantar-te, així que simplement sospires i tornes a encongir-te amb gest infantil. Fas un sospir llangorós. Tanques els ulls i somnies un altre somni.

T'aixeques de nou, i busques per dins la samarreta la brúixola que portes penjada al coll. El tacte del metall és fred, però el gravat desdibuixat et fa somriure. T'agafes el puny de la màniga i el refregues per treure lluentor a la vella relíquia i, tot just ho fas, el sol incideix sobre el metall per posar-hi un reflex daurat. El teu esperit mariner ho interpreta com un bon auguri i, ràpidament, obres la tapa per llucar l'agulla que apunta al nord. Aixeques la mirada seguint el camí de la sageta magnètica i, de sobte, veus el vell somni esperant-te a la riba. Mai t'hi havies acostat tant.

dilluns, 2 d’abril de 2012

Problemes tècnics


Sembla que amb les presses per fugir dels punts aliens em vaig descuidar d'anunciar-ho com cal i algú s'ha trobat que el Cops de Ploma no s'actualitzava en la seva llista. Així que faig un apunt crossa, tot just per anunciar-vos que l'adreça copsdeploma.blogspot.com deixa d'estar operativa, però podreu seguir trobant les meves dèries a la següent adreça:

No oblideu redirigir els vostres lectors de blocs a la nova adreça!!