dimecres, 25 de juliol de 2012

Amo de les paraules


Saturn, pare de Júpiter, devora un dels seus fills, Neptú - Peter Paul Rubens

No deixa de sorprendre’m l’enorme capacitat fagocitària del meu país. Tendim a emmalaltir contemplant-nos el melic i alhora ens llancem a qualsevol croada que el qüestioni amb un fervor obsessiu. Ens agradem i ens odiem a parts iguals mentre confonem l’amor amb l’obsessió i l’odi amb l’autodestrucció irracional.

Acabo de tornar d’unes vacances de desconnexió i, potser per això, m’he trobat ja amb el partit mig resolt. Quan demano que me l’expliquin no en trec l’aigua clara. L’embarbussament que rebo està farcit de malentesos i despropòsits, i ensumo a l’aire un reguitzell d’història i tradició que ningú m’explica però que tothom suposa coneguda i explícitament suficient com per repartir coces a tort i a dret. La comunitat de la ploma està alterada per una novel·la pròpia escrita en llengua forana i es reparteixen hòsties gratuïtes i sense eucaristia. Esbatano els ull. Encara no surto del meu esglai quan, davant les flames de l’infern, arriben més bufes. De ponent arriba un suau llebeig i aquí responem amb una tramuntana ferotge.

Sincerament, em rellisca que hi hagi ningús que ens desitgin la mort en flames tuitaires. Ja s’ho faran. Em preocupa, en canvi, que atiem l’odi amb visceralitat reaccionària i ens dediquem a respondre en el mateix to. Si us plau. Igualment, jutjaré Victus pel seu contingut, però no abans. I la llegiré en castellà. Tinc el costum de llegir tot el que puc en versió original i tot el que no, en català. Em sembla tan absurd llegir una traducció d’una llengua que entenc perfectament com, quan no és el cas, escollir una traducció en qualsevol altra llengua si està disponible una traducció en català. Simplement, m’hi sento més còmode. 

Potser caldria que, abans d’obrir la caixa dels trons, fóssim conscients que aquests trons ens pertanyen, per bé o per mal. I n'hauríem de tenir cura. Cadascú és amo de les seves paraules.

diumenge, 22 de juliol de 2012

Altres plans


Compiled Upon a New Plan - Brian Dettmer

Tenia planejades unes vacances al nord d'Europa a base de botes de muntanya i paratges espectaculars. Tenia la recerca, els consells inestimables i la decisió, però vam anar ajornant la compra dels bitllets d'avió. Tenia planejats uns quants apunts per anar omplint la casa. Tenia la lletra i el verb, però vaig anar ajornant la música.

Tenia plans solellosos d'estiu però al cel només hi van aparèixer la boira i la pluja. Les adreces es van fer molt més properes, els plans més discrets, la lletra ajornada. El sol ha quedat atrapat dins les nostres cases de pas i, encara que no ha senyorejat el cel, no puc dir que m'hagi faltat enlloc. Això sí, he procurat ignorar les notícies i desconnectar. De debò. De primer va ser gairebé inconscientment però, al final, la desconnexió s'ha fet més llarga i més intensa del que havia planejat. També profitosa, sí.

Ja ho deia aquell de Liverpool, que la vida és el que passa mentre tu fas altres plans.

dimecres, 4 de juliol de 2012

La mirada del surfista


 Sun Curl - Clark Little

Sap el que es fa i no vol perills, de manera que ho planifica tot fins al més mínim detall. Marca la meta amb lletres daurades i el seu sistema de posicionament global li fa els càlculs. Somriu, i es situa a la vitrina per veure com aquell món desfila davant seu. La manada que l'acompanya comparteix les seves costums i ritus i, d'aquesta manera, sa i estalvi, arriba a bon port. Sempre segons el pla. Ha vist la pel·lícula, i n'ha gaudit. Ha afegit unes osques més a la seva col·lecció de cromos, i se'n vanta satisfet. Però és incapaç de recordar quines passes ha fet.

Dies després, recollint trofeus fotogràfics, es fixa en l'expressió dels ulls d'aquell surfista. Li intueix el desig d'arribar a la platja, però sap que li és impossible calcular prèviament com ho farà, o a quin punt arribarà. Es llençarà a l'aigua i observarà les onades. S'hi adaptarà i les cavalcarà. I a cada nova alenada reaccionarà per continuar damunt la corrent que més li interessi. Constantment avaluarà el seu camí, i quines són les seves passes. De vegades fracassarà en l'intent d'assolir la platja, però la sorra ja no és l'objectiu perquè l'únic objectiu és el viatge en sí mateix i, d'aquesta manera, no es pot fracassar mai.

Recull les fotos d'una revolada i se'n va cap a l'armari. Engrapa amb ràbia la seva col·lecció de corbates i les fot a les escombraries. Ho acaba de decidir, demà es vendrà aquelles accions que, tot i ser infal·libles, han acabat fent figa. I es comprarà una taula de surf.