dimarts, 15 de gener de 2013

Negres juguen i ... guanyen temps


Fotografia de Chema Moya - EFE

Les blanques obren amb d4 i c4 i, tot seguit, desenvolupen un fianchetto d’alfil a g2. Ha vist la jugada mil cops abans i sap que es tracta de l’anomenada obertura catalana. Comença a impacientar-se i, mentre badalla, sospesa l’opció de marxar. Ja sap com seguirà tot plegat i, encara que el resultat de la partida l’interessa molt, moltíssim, l’avorreix fins a l’exasperació aquest joc de jugades lentes i calculades que només busquen forçar respostes concretes de l’adversari per tal de treure’n un mínim avantatge que permeti guanyar la partida. Sap que rara vegada s’aconsegueix res en clar i que la partida es pot fer eterna. I ja n’està tip d’esperar. Frisa pel resultat, l’ansietat se’l menja, però, amb tot, és conscient que aquest joc és un preludi ineludible. S’impacienta amb ell mateix quan les negres juguen només per guanyar temps. Divaga.

Fianchetto, pensa. De l’italià fianco, flanc, costat. Diminutiu. Costat menut, quasi poca cosa. Alfil, del persa pil, elefant, a través de l'àrab al-fil, l'elefant. El nom perd sentit amb l’arribada dels escacs a Europa, on els elefants no s’utilitzaven per a la guerra. Els anglesos en diuen bishop, bisbe, que encaixa perfectament amb els moviments en diagonal, sibil·lins, pel flanc... Sí, molt escaient. Obertura catalana, sí, tot i que la va inventar un polonès per 150 pessetes. Polaco de mierda, –sent encara el capellà– aquí se habla en cristiano. Fixa la mirada en el jugador de negres, l'observa, i la seva closca pelada li evoca un passat missaire i li recorda aquell mestre d’escola. Com li deien? Ah sí, el pare cerillo. Sí, deu ser per això que se’n malfia. Està segur que aquest també es vendria per un grapat de monedes. O per un ministeri.

6 comentaris:

  1. prefereixo les dames..., són més honestes

    ResponElimina
  2. Jo els hi estamparia el tauler pel cap. Cada dia el puc veure menys

    ResponElimina
  3. jiji. Penso com el Joan. De totes maneres molt àcida i pertinent entrada...

    ResponElimina
  4. Molt bo.
    El Joan està una mica tens, però la veritat és que un bon cop al tauler a veure si se'n ban unes quantes fitxes enlaire potser no estaria malament.

    ResponElimina
  5. Cada vegada s'assembla més a Ben Kingsley, que fa papers això, sibil·lins.

    ResponElimina