divendres, 1 de febrer de 2013

El conat d’un petit i estrany delit de felicitat


Plant growing through crack in concrete - enviromantic

Tot ha estat molt ràpid. Sortia del metro amb el lector electrònic encara a les mans. Començava a desconnectar-m‘hi, de mica en mica, com resistint-me a deixar-la ficció per afrontar les darreres hores laborals de la setmana. Travesso la plaça distret. A aquestes hores és plena d’estudiants que carreguen les seves feixugues motxilles sense destí aparent. Apareixen de totes bandes i van en totes direccions, però sempre en petits grups, ni menys de dos ni més de sis. Es belluguen amunt i avall com estols d’ocells migratoris i, com formigues, transporten la seva càrrega que imagino curulla de cultura i coneixement.

Se m’ha acostat una parella i m’han demanat que els fes una foto. La noia semblava estrangera i parlava el català amb un curiós accent que m’ha sonat eslau. He agafat el mòbil que m’oferien i els he enfocat. Somreien. El noi li passava el braç pels muscles mentre ella l’abraçava per la cintura. S’estrenyien amb força, dolços, joves, innocents i feliços, i amb un polsim de melangia. He imaginat un Erasmus pel mig, final de semestre, divendres. He imaginat un comiat entre semestres, amagat i reduït en els braços entortolligats. 

Els mals de la humanitat assetgen el món. El càstig que Zeus va imaginar per Prometeu ens assetja, però amb aquest gest senzill m’han recordat que al fons de la caixa sempre hi rau l’esperança. I de sobte, sense avís previ, m’ha sobrevingut el conat d’un petit i estrany delit de felicitat.

8 comentaris:

  1. potser en això rau la felicitat, petits moments d'intensitat absoluta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconec la recepta de la felicitat, però segur que la intensitat forma part dels ingredients.

      Elimina
  2. Quin és el sentit de viure? Hi ha moltes respostes a aquesta pregunta, potser la sort, la voluntat, la confiança... però no. Hi ha una cosa que és més poderosa que totes les altres, el veritable motor del fet de viure: és l'alegria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la vida s'explica per ella mateixa, però és evident que la felicitat i l'alegria són cabdals per a gaudir-la plenament. Sens dubte.

      Elimina
  3. Molt bo el moment descrit i oportuna la fotografia: la vida en rosa i verd.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El color també és sinònim de felicitat. El blanc i negre, només per les fotos.

      Elimina
  4. Alguns ens preguntem, amb més o menys assiduïtat, quin és el sentit de tot plegat. En aquests temps convulsos, l'eterna pregunta sense resposta de vegades resulta insuportable. Et prenc una estona, te'l tornaré, aquest conat de petit delit de felicitat; avui el necessito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si et deixo una torradora, jo no podré fer torrades. Però la felicitat no és una cosa, és una idea. I si et deixo una idea no deixo de tenir-la, de manera que creix i es multiplica.
      Així que agafa aquest conat de petit delit de felicitat i queda-te'l. És un regal que ens fem l'un a l'altre.

      Elimina