dissabte, 16 de març de 2013

La tercera, amb calma


La faramalla, a punt

Treballar a temps complet (i encara donar les gràcies), estudiar a mitja jornada, pretendre escriure, dedicar temps de qualitat per als que t'estimes i encara reservar-se un raconet per a l'espai personal. No, no és una tasca gens fàcil. Fa anys que surto a córrer per pura diversió, però amb la majoria de reptes assolits, sovint no és una prioritat. Quan tinc feina, estic d'exàmens o hi ha qualsevol situació inesperada que requereix temps, he d'esgarrapar-lo d'allà on sigui i, forçosament, acabo per marcar altres prioritats i redueixo el temps destinat a córrer. Darrerament no he pogut fer tirades llargues ni seguir un pla d'entrenaments gaire rigorós, així que encarar ara el poc més de 42 km d'una marató tal vegada no sigui una bona idea. Però amb tot, córrer m'agrada, ho gaudeixo, i estar enmig d'una munió de gent que fa el mateix amb tota una gentada encoratjant-te, és una experiència especial que no em volia deixar perdre.

Diumenge seré a la línia de sortida de la Marató de Barcelona, però aquest cop no la correré. Aquest cop, rodaré tranquil·lament sense mirar el cronòmetre, mirant de gaudir-la i prou. Sé que en puc fer vint sense problemes, trenta si no forço, però 42 i escaig... ja veurem. Hauré de tirar d'experiència i cap. Toca prudència per afrontar el que ha de ser la meva tercera marató. Aquest és el premi, haver completat la cursa per tercera vegada. Així doncs, la tercera, amb calma.

4 comentaris:

  1. Es clar que sí, campió. Ves fent, vivint el present, escolta el cos i quan en tinguis prou, sigues honest amb tu mateix. Sigues valent. No deixis que la rauxa s'endugui el seny.

    ResponElimina
  2. És un plantejament que et permet jugar una mica. Sense pressió, la faràs a un ritme que et sigui còmode, i si trigues més del que podries, tampoc no passa res, ja que és el que t'has proposat. Acabar és una bona fita, perquè no és poc. Si més endavant tens més temps per dedicar a l'entrenament, serà el moment de plantejar-se pujar una mica el llistó.

    ResponElimina
  3. I tant, Joan, la tercera amb calma i temps hi haurà per una quarta altre cop competitiva. O una cinquena. L'important: disfrutar l'estona i no forçar la màquina més del compte. Per a la resta, MasterCard :-S

    ResponElimina
  4. Estimat Joan:
    Em sento súperorgullosa de tu. Ets un "crack". Ets el meu ídol. Veure i sentir la senzillesa amb la que corres i et prepares les curses i en aquest cas, la teva tercera marató de Barcelona, em fa admirar-te encara més.
    Avui has demostrat que ets un autèntic esportista. L'has acabat i encara, has tingut forces per anar caminant fins a l'estació de Sants. Trimaratonià: PIT i COLLONS!!
    FORÇA i sempre ENDAVANT!!
    La teva cosina,
    Anna

    ResponElimina