dijous, 11 d’abril de 2013

L'alumne


When te music stops - Vlad Boldura - TraceLegacy

Ell no ho ha demanat. És més, no ho hauria fet. Li agrada la melodia però li han vetat. Diuen a casa que aquella és la música del dimoni. La mare fa gest afectat i al pare se li infla la vena del coll quan en parlen entre ells, ignorant-lo. No s’atreveix a badar boca ni, encara menys, a portar-los la contrària.

L’endemà, quan arriba a classe, s’atura un moment a la porta. Dins l’aula, la resta d’alumnes afinen i fan sonar aquell so amb naturalitat, però quan ell obre la porta tot canvia. Tots callen per un instant i, de sobte, la melodia canvia. Ara sent la música del tro irat del pare, del riure histriònic de la mare, i se sent de nou ignorat i sol. Vol cridar, esgargamellar-se i cantar en aquell to per fer saber a tots que n'és un més. Però no en sap, no han deixat que en sàpiga, i tampoc queda clar que s’atrevís a desafiar l’autoritat paterna.

Calla. Acota el cap. La seva ànima vessa una llàgrima. Però al seu rostre de marbre es mostra un somriure tímid, tal vegada nerviós.

5 comentaris:

  1. Molt ben narrat. No sé si es donaran gaire casos així, però és una bona descripció del que tots ens podem imaginar. El que passa és que em sembla que a poques classes canviarà la música quan entri l'alumne. No podem permetre que passi.

    ResponElimina
  2. Un text si més no, inquietant.
    De vegades connecto amb els bocins d'històries incomplertes que escrius, de vegades em costa. Sempre intento, però, posar-me al lloc del "protagonista". Empatitzar forma part de la meva personalitat, tot i que tinc les meves limitacions.
    Tothom porta dins seu alguna inquietud, una part fosca, un bocí més gran o més petit d'incomprensió, un polsim o una tona d'intolerància envers el món on viu...
    Espero que cap alumne meu se senti així, no sabria com ajudar-lo.Això si, ho intentaria. Ja ho he dit, tinc les meves limitacions.
    També sóc conscient que part de les pròpies limitacions són culpa (i responsabilitat) nostra.
    Petons, ment inquieta.
    ...i el llibre, per a quan?
    Mercè

    ResponElimina
  3. La música del dimoni que alguns escolten des de casa, de ben petits. Que pretenguin la melodia que vulguin, que la nostra sabem prou de sobra quina és. Mestre, música!

    ResponElimina
  4. Maleïts els qui amb la força imposen el silenci!

    ResponElimina