dimecres, 29 de maig de 2013

Velocitat punta


Bluuuuuue - Rainbow Bridge, Tokyo - Céline Ramoni - AppuruPai

El comptaquilòmetres es fixa a l’àrea vermella. Revolt, frenada al límit guanyant metres, però vigilant de no perdre traçada. Gas a fons, frenada curta i ferma per encarar la xicana i de nou trepitjar fins a esprémer el motor. Una corba llarga i oberta accelerant amb cura i cap a la recta de meta. Volta ràpida, però la bandera a quadres encara queda lluny. Tensió muscular i encara unes voltes més. S’intueix el final i, justament per això, la pressió augmenta.
 
En tres setmanes estaré enfonyat dins un avió fugint de la pressa, però primer hauré d’haver enllestit mig treball final de grau, exàmens i tota mena de proves de velocitat i resistència física i mental. Ho faig de gust, però no tinc temps per assaborir-ho. La sensació és que el paisatge passa tan ràpid que el veig borrós. Si no fos que la calor també està desapareguda, podria fer servir el rellotge de ventilador.

No cal que aixequeu el cap buscant-me, ja no hi sóc.

2 comentaris:

  1. Ves fent, de vegades no ens podem desviar del camí que hem triat. Hi ha moments per tot, moments en que el camí es gaudeix, i moments en que només importa el final. Ja saps en quin estàs ara. Potser és llàstima, però pensar en la meta és el que t'ha de mantenir ferm.

    ResponElimina