diumenge, 7 de juliol de 2013

Territori salvatge


Un cocodril senyoreja la riba de l'East Alligator River al Kakadu National Park

El nord de l'illa-continent austral és un territori inhòspit on la vida es torna exigent. Aquí regna un supervivent d'èpoques remotes que va conviure amb els dinosaures i que, a hores d'ara, decideix on pots banyar-te i on no.

Hem après a distingir entre cocodrils d'aigua dolça (freshys), inofensius si no els molestes, i cocodrils d'aigua salada (saltys), agressius i perillosament territorials. Però també hem compartit el territori amb mosques i mosquits i tota mena d'insectes emprenyadors, amb espècies menys visibles com ualabis o dingos, amb aus de presa de gran format i amb focs selectius per mantenir la biodiversitat i el paisatge. Quan tot això ens ha respectat, que no ha estat sovint, el territori ha resultat ser espectacular i ple de racons paradisíacs. Però aquest paradís té un preu ben alt, i la vida aquí s'intueix complicada i difícil. El territori s'inunda durant els sis mesos de la temporada humida i els cocodrils campen arreu convertint les basses i piscines, altrament meravelloses, en una trampa mortal. Ara, però, en plena temporada seca, els rangers miren d'assegurar-se que aquesta bèstia primigènia hagi marxat i els billabongs es converteixen en l'objectiu de tothom que pretengui capejar la calor intensa del tròpic australià.

A còpia de 4x4 naveguem pel territori a la recerca d'aquests bocins de paradís. Duem amb nosaltres tot l'imprescindible, menjar, aigua, benzina, un parell de tendes i quan no n'hi ha prou lloguem una canoa perquè només així es pot ser on som i fer el que fem. I per això, evidentment, aquest apunt és en diferit.

3 comentaris:

  1. Vigila que no es faci unes sabates amb la teva pell :-) . Però sobretot passa-ho bé.

    ResponElimina
  2. És una zona de la que es parla poc, les grans ciutats estan sobretot al sud, oi? Molta calor i molt desert en la resta del país, reconec que per mi és molt desconegut (com si conegués el sud ho dic...). Però poder veure aquesta fauna de primera mà és tot un privilegi. Ja sou a casa, doncs?

    ResponElimina
  3. un privilegi que fa una mica de por...

    ResponElimina