dijous, 8 d’agost de 2013

Passejant pel camp de mines

 
De la sèrie Falklands - Toby Adamson / Axiom
 
Torno de vacances amb l’embranzida escapçada. L’agost, humit i solitari, segueix fent les trapelleries habituals i les despulles de la terra segueixen calcigades pels malparits de sempre. La seva melodia caòtica m’eixorda. El so del vent es fa llunyà, ja no sento crepitar el foc a les nits ni la remor del mar de fons. Però la terra, en canvi, gemega.
 
Som on érem, però en aquesta passejada lànguida anem delmant-nos sense treva. Hi ha motius més que sobrers per arrencar a córrer i fugir però, serà per l’embruix de l’estiu, la canícula o la lluna, ningú no accelera el pas. I anem passant, llanguint el temps en el nostre particular malson d’edat fosca, talment com si no caiguessin els estius, els hiverns, els governs i els anys. Talment com si vagaregéssim sense pressa per un camp de mines.
 

6 comentaris:

  1. El país està completament aturat, i aquesta calor que fa no hi ajuda. Ara no es pot fer massa cosa, haurem de seguir llanguint fins el setembre, almenys. O ja veurem fins quan.

    ResponElimina
  2. Vagaregem per in camp de mines, esperant no trepitjar-ne i in can I, so veient-les x fer-les visible I que ningu led trepitgi.

    Tornar de vacancies es dificil, i a l'agost, molt. No m'ha agradat mai.

    ResponElimina
  3. es un país fantasma, ple de fantasmes que vagaregen....

    ResponElimina
  4. ningú troba la sortida i de fet eñs que ho huarien de fer són els menys interessats

    ResponElimina
  5. I quan explota una d'aquestes mines, ens estranyem

    ResponElimina
  6. La vida sempre és un camp de mines.
    Però potser tornar de vacances fa que tot es vegi més negatiu...

    ResponElimina