dimarts, 15 de gener de 2013

Negres juguen i ... guanyen temps


Fotografia de Chema Moya - EFE

Les blanques obren amb d4 i c4 i, tot seguit, desenvolupen un fianchetto d’alfil a g2. Ha vist la jugada mil cops abans i sap que es tracta de l’anomenada obertura catalana. Comença a impacientar-se i, mentre badalla, sospesa l’opció de marxar. Ja sap com seguirà tot plegat i, encara que el resultat de la partida l’interessa molt, moltíssim, l’avorreix fins a l’exasperació aquest joc de jugades lentes i calculades que només busquen forçar respostes concretes de l’adversari per tal de treure’n un mínim avantatge que permeti guanyar la partida. Sap que rara vegada s’aconsegueix res en clar i que la partida es pot fer eterna. I ja n’està tip d’esperar. Frisa pel resultat, l’ansietat se’l menja, però, amb tot, és conscient que aquest joc és un preludi ineludible. S’impacienta amb ell mateix quan les negres juguen només per guanyar temps. Divaga.

Fianchetto, pensa. De l’italià fianco, flanc, costat. Diminutiu. Costat menut, quasi poca cosa. Alfil, del persa pil, elefant, a través de l'àrab al-fil, l'elefant. El nom perd sentit amb l’arribada dels escacs a Europa, on els elefants no s’utilitzaven per a la guerra. Els anglesos en diuen bishop, bisbe, que encaixa perfectament amb els moviments en diagonal, sibil·lins, pel flanc... Sí, molt escaient. Obertura catalana, sí, tot i que la va inventar un polonès per 150 pessetes. Polaco de mierda, –sent encara el capellà– aquí se habla en cristiano. Fixa la mirada en el jugador de negres, l'observa, i la seva closca pelada li evoca un passat missaire i li recorda aquell mestre d’escola. Com li deien? Ah sí, el pare cerillo. Sí, deu ser per això que se’n malfia. Està segur que aquest també es vendria per un grapat de monedes. O per un ministeri.

dimecres, 2 de gener de 2013

Bon 2013.cat



Que el temps passa volant no és cap novetat, però aquests dies les obvietats es reiteren i tothom s'esmerça en recordar-ho. Coses de les convencions d'inici d'any. Però més enllà de les convencions del nostre calendari, el cert és que els nou any porta noves temporades i noves etapes que suposen altres maldecaps. Per exemple, qui té un domini que expira en breu ha de començar a plantejar-se'n la renovació. És el meu cas.

La qüestió és que la gent de la Fundació puntCAT no perd l'oportunitat de facilitar-nos les coses. Si entreu a aquesta adreça promocional hi trobareu l'opció de guanyar un gens menyspreable descompte del 50% per renovar el vostre domini .cat si resoleu un petit minijoc sobre la història de Catalunya, entre d'altres opcions. Això sí, haureu d'anar per feina que només és pels 500 primers i fins el 6 de gener. Com podeu veure, un servidor ja ha fet els deures.

Així que ja ho sabeu: Bon any .cat!