diumenge, 17 de març de 2013

Marató de Barcelona: Tres


 Fotografia d'Ariana Casanovas

Sí, d'acord. No l'he preparat com cal, i per això m'ha tocat patir uns darrers quilòmetres complicats, però quan arribes al trenta-sis sense massa dificultats, senzillament, ja no pots rendir-te. M'ha passat pel cap aquesta idea, no us penseu, però justament perquè la cosa és complicada, m'he dit: Nano, si vols tornar-hi hauràs de tornar a fer tot això des de zero. I, esclar, he decidit acabar-la. Ja no venia d'aquí.

I aquí em teniu, baldat però satisfet. He assolit la meta de la Marató de Barcelona per tercera vegada, i això, per un simple corredor popular com jo, ja comença a fer patxoca. Així que ja em perdonareu si avui gallejo una mica, però què dimonis, crec que m'ho he guanyat.

dissabte, 16 de març de 2013

La tercera, amb calma


La faramalla, a punt

Treballar a temps complet (i encara donar les gràcies), estudiar a mitja jornada, pretendre escriure, dedicar temps de qualitat per als que t'estimes i encara reservar-se un raconet per a l'espai personal. No, no és una tasca gens fàcil. Fa anys que surto a córrer per pura diversió, però amb la majoria de reptes assolits, sovint no és una prioritat. Quan tinc feina, estic d'exàmens o hi ha qualsevol situació inesperada que requereix temps, he d'esgarrapar-lo d'allà on sigui i, forçosament, acabo per marcar altres prioritats i redueixo el temps destinat a córrer. Darrerament no he pogut fer tirades llargues ni seguir un pla d'entrenaments gaire rigorós, així que encarar ara el poc més de 42 km d'una marató tal vegada no sigui una bona idea. Però amb tot, córrer m'agrada, ho gaudeixo, i estar enmig d'una munió de gent que fa el mateix amb tota una gentada encoratjant-te, és una experiència especial que no em volia deixar perdre.

Diumenge seré a la línia de sortida de la Marató de Barcelona, però aquest cop no la correré. Aquest cop, rodaré tranquil·lament sense mirar el cronòmetre, mirant de gaudir-la i prou. Sé que en puc fer vint sense problemes, trenta si no forço, però 42 i escaig... ja veurem. Hauré de tirar d'experiència i cap. Toca prudència per afrontar el que ha de ser la meva tercera marató. Aquest és el premi, haver completat la cursa per tercera vegada. Així doncs, la tercera, amb calma.