dissabte, 13 de juliol de 2013

Uluṟu


Ulurú entre ombres - Ariana Casanovas

Plantat al bell mig de l'illa-continent australià descansa un dels monòlits més grans del planeta. Un sol bloc de pedra massissa, imponent i vermellosa que es pot veure a més de cinquanta quilòmetres de distància. Enmig la planura del desert aquesta pedra-muntanya ha esdevingut un lloc sagrat pels aborígens i anomenar-lo Ayers Rock, com van fer els colons britànics, s'entén ara com a ofensiu. Afortunadament ja fa més de vint anys que el poble aṉangu ha recuperat la propietat i gestió directa d'aquestes terres, treballant conjuntament amb el govern australià per aconseguir que aquest sigui un lloc respectat i valorat per tot el que hi arriba.

Aquí en temporada seca no plou mai que per alguna cosa som al desert, però avui el cel era cobert de núvols. Els ancians diuen que és un bon auguri, així que no podem queixar-nos pel fet d'haver-nos esgarrat la foto. Al cap i a la fi, l'Ulurú, l'autèntic Ulurú, no queda mai enregistrat en un targeta de memòria perquè la seva essència ha de romandre allà, descansant enmig del desert per tal que les generacions a venir trobin el seu llegat.

I aleshores, quan respires i t'omples d'aquesta essència, quan comences a notar-lo a les venes, els últims rajos de sol s'esquitllen entre els núvols i ens regalen una posta de sol formidable. Els colors de l'Ulurú es belluguen, canvien i ens saluden.

diumenge, 7 de juliol de 2013

Territori salvatge


Un cocodril senyoreja la riba de l'East Alligator River al Kakadu National Park

El nord de l'illa-continent austral és un territori inhòspit on la vida es torna exigent. Aquí regna un supervivent d'èpoques remotes que va conviure amb els dinosaures i que, a hores d'ara, decideix on pots banyar-te i on no.

Hem après a distingir entre cocodrils d'aigua dolça (freshys), inofensius si no els molestes, i cocodrils d'aigua salada (saltys), agressius i perillosament territorials. Però també hem compartit el territori amb mosques i mosquits i tota mena d'insectes emprenyadors, amb espècies menys visibles com ualabis o dingos, amb aus de presa de gran format i amb focs selectius per mantenir la biodiversitat i el paisatge. Quan tot això ens ha respectat, que no ha estat sovint, el territori ha resultat ser espectacular i ple de racons paradisíacs. Però aquest paradís té un preu ben alt, i la vida aquí s'intueix complicada i difícil. El territori s'inunda durant els sis mesos de la temporada humida i els cocodrils campen arreu convertint les basses i piscines, altrament meravelloses, en una trampa mortal. Ara, però, en plena temporada seca, els rangers miren d'assegurar-se que aquesta bèstia primigènia hagi marxat i els billabongs es converteixen en l'objectiu de tothom que pretengui capejar la calor intensa del tròpic australià.

A còpia de 4x4 naveguem pel territori a la recerca d'aquests bocins de paradís. Duem amb nosaltres tot l'imprescindible, menjar, aigua, benzina, un parell de tendes i quan no n'hi ha prou lloguem una canoa perquè només així es pot ser on som i fer el que fem. I per això, evidentment, aquest apunt és en diferit.