dijous, 8 d’agost de 2013

Passejant pel camp de mines

 
De la sèrie Falklands - Toby Adamson / Axiom
 
Torno de vacances amb l’embranzida escapçada. L’agost, humit i solitari, segueix fent les trapelleries habituals i les despulles de la terra segueixen calcigades pels malparits de sempre. La seva melodia caòtica m’eixorda. El so del vent es fa llunyà, ja no sento crepitar el foc a les nits ni la remor del mar de fons. Però la terra, en canvi, gemega.
 
Som on érem, però en aquesta passejada lànguida anem delmant-nos sense treva. Hi ha motius més que sobrers per arrencar a córrer i fugir però, serà per l’embruix de l’estiu, la canícula o la lluna, ningú no accelera el pas. I anem passant, llanguint el temps en el nostre particular malson d’edat fosca, talment com si no caiguessin els estius, els hiverns, els governs i els anys. Talment com si vagaregéssim sense pressa per un camp de mines.