dimarts, 31 de desembre de 2013

Tres apunts i mig

 
Gestation - Cat, pourquoipas
 
Al tinter han quedat els Cops d’aquest darrers mesos, però el blog –ara sí– segueix ben viu dins el meu imaginari. L’any vinent portarà canvis, molts canvis, alguns de profunds i d’altres il·lusionantment irreversibles. Tots han començat ha gestar-se dins nostre molt abans. Alguns en l’imaginari, altres en el coneixement, i encara alguns dins les trompes. L’any que ve afegiré algunes definicions més a la meva motxilla i n’hi ha una que em fa respecte i salivera a parts iguals: pare. Aquí, però, n’hi ha una altra que he tingut aparcada i que caldrà reforçar: bloguer. Tres apunts breus per tancar l’any i arrencar el vinent amb bon peu.

Després del vent
La ventada aixeca les fulles enlaire i les sacseja amb violència. Per un instant, el seu deix dramàtic genera una sensació d’atac físic. Però tot plegat és una fotesa i, quan l’episodi s’acaba, el cel és més clar que mai i s’albira un horitzó que abans s’amagava en la boira.
 
Localitats buides
Passa el vent per l’estadi i la grada, mig buida, es lamenta amb un udol llarg. El temps de les mostres oníriques s’ha acabat, ni tan sols la festa ens reconforta. Ja no s'hi val jugar, volem competir.
 
La cervesa és de pobres
La festa no minva i el botellón s’imposa. La crisi fa estralls i l’atur juvenil empeny a l’economia alcohòlica. El cava és car i a més és català –pecat mortal–. Potser per això algunes plataformes televisives pretenen brindar amb cervesa. Algú els ho ha de dir: brindar amb cervesa fa pobre. Si, a més, resulta que ho fan pel problema catalán, aleshores fa mesquí...
 
Us envio els meus millors desitjos per a l’any vinent. Són màgics, venen amb un toc de fada austral.