dilluns, 7 d’abril de 2014

L'arbre


L'arbre - Ariana Casanovas

El color s’apaga, i el roig intens s’esvaeix. Canvien les prioritats, i on abans imperava la rauxa ara ho ha de fer la pausa. El blanc senyoreja la paret i s’escampa i, amb ell, entrem en una dinàmica que pretén aportar calma. Blanc pur i net, verge com la pàgina següent. La història està per escriure i la nostra comença, com moltes altres, amb una simple llavor.

Del blanc impol·lut sorgeix un arbre amb fulles de colors que trenca el blanc i comença a gargotejar un nou vers. No sabem on ens portarà el futur però, tanmateix, les nostres esperances creixen com ho ha fet l’arbre: a poc a poc, amb amor, amb paciència, de la llavor enlaire i mirant cap al cel.

4 comentaris:

  1. I creixerà encara molt més, i no podreu deixar de tenir un ull posat en ell. El moment en que les arrels seran prou fortes arribarà, però per això encara queda molt temps.

    ResponElimina
  2. Si l'arbre fos pintat sobre fons negre no lluiria tant. Se'n perdrien matisos. Així les lletres sobre negre.

    ResponElimina