divendres, 12 de setembre de 2014

Carta oberta a la meva filla


De la sèrie de fotos aèries de la V de la Diada - Galdric Peñarroja - ANC

Nineta,

Ahir vas assistir a la teva primera manifestació. Poc més de quatre mesos i ja has viscut la manifestació més important de la història d’Europa. Avui alguns volen iniciar una guerra de xifres i minimitzar-nos, tan fàcil com seria de comptar vots. Sigui com sigui, el que va passar ahir no és poca cosa. Algun dia m’agradaria poder explicar-te que aquell onze de setembre hi érem, hi eres i que, antigament, formàvem part d’Espanya. Tu em miraràs amb cara de ves quines batalletes m’expliques, però jo em sentiré feliç de saber que vam fer possible una nova realitat.
 
Ahir de seguida te’n vas adonar que passava alguna cosa estranya. Els teus sentits en flor clamaven noves sensacions. Et vas adormir mentre caminàvem cap al nostre tram, mentre ton pare et carregava embolicada contra el seu pit. La calor ens va obligar a tots dos a passar per un bany turc, però no semblaves preocupada. Jo tampoc. Quan dorms així se’t veu tan còmode que se m’aturaria el cor per tal de no despertar-te. Després et vam canviar i refrescar, i et vas mostrar alegre i expectant. Ens envoltava moltíssima gent, gent que venia d’arreu, de tot Catalunya, però també d’enllà. Les teves tietes australianes també hi eren. I tota aquella gent acolorida i feliç bramava a crits sil·làbics enarborant banderes al cel. Les miraves contemplant el moviment de la tela al vent i somreies mentre botàvem amb els cants. Vam arribar a casa esgotats, tots tres. Tres a casa. Dos són parella, tres són família. I per això era important per a nosaltres anar-hi tots junts. Junts, per ajudar a construir un país de futur. El nostre futur, sí, però sobretot el teu.
 
M’agradaria que aquell dia de futur, quan t’expliqui les batalletes d’un vell xaruc nascut al segle passat, somriguis com ho vas fer ahir. En aquell somriure hi havia el nostre futur. La resta, només quedarà als llibres d’història.

7 comentaris:

  1. El més petit dels meus nebots, que té només un mes i mig també hi va ser! envoltat de castellers, festa i esperança.

    ResponElimina
  2. Vaja, blogger se m'ha menjat el comentari. Deia que l'any passat jo també vaig escriure una carta similar a les generacions futures perquè em vaig emocionar del que vaig veure. Quan veus les nostres mobilitzacions de prop, o més aviat, les vius, t'adones que som diferents i que tenim molt clar el que volem. Espero que no n'hi hagi massa més i que aquest futur arribi ben aviat. Ens ho estem guanyant a pols.

    ResponElimina
  3. esperem que la teva filla pugui créixer en llibertat i que el seu pare depositi un vot en una urna

    ResponElimina
  4. Adoctrinant-los des de petits, que cruel :P

    ResponElimina
  5. Gràcies a les flors noves veurem els jardins que somiàvem.

    ResponElimina