dijous, 7 d’agost de 2014

Referents


MasterChof – Il·lustració de Bonache per a la revista Dibus

Per casa patim d’escassa afecció televisiva i, a banda d’això, la graella d’oferta estiuenca és (encara) una mica més trista. Sembla que l’escàs i repetitiu nivell sigui ideal per a la becaina, de manera que, lluny de fer un mal servei, la televisió ens aboca a recuperar la bona i sana costum de la migdiada. En general, doncs, optem per escollir contingut en línia aprofitant les noves tecnologies i esborrant així el tedi dels serials de sobretaula i els insofribles anuncis. Però malgrat tots els malgrats, de vegades una mica d’entreteniment en llauna és un magnífic passatemps que ens allunya del ritme i la disbauxa que la nostra societat dibuixa en tot moment.

S’escau que aquest estiu ens ha donat pels programes de cuina i, sense gaire rigor ni constància, hem acabat seguint les evolucions culinàries dels aspirants de Masterchef. Sí, nosaltres també. No us avorriré criticant el reality en que es converteixen tots aquests programes, ja se n’ha parlat a bastament. Però sí voldria fer esment als referents que la televisió pública espanyola, la que paguem entre tots, empra per reflectir la societat del país. Almenys del seu.

En aquesta edició del concurs, els aspirants han cuinat per a militars, toreros i monges dins el gruix del programa i, en les fases finals, per la jet-set de Marbella i alguns ambaixadors internacionals. La submissió davant aquests darrers s’acostava al ridícul i, què voleu que us digui de la resta... no, no són precisament els meus referents d’una Espanya de futur.