dijous, 18 de desembre de 2014

La paràbola


Build your own chinese word game / 04
China Sprout - Chinese Cultural & Educational Products

Desconec l’etimologia del terme xinès, però per les nostres latituds el terme paraula no s’origina en el llatí del mateix sentit, verbum, sinó en el llatí parabŏla (extret a la vegada del grec παραβολή) que significa comparació o proverbi. Les llengües romàniques que ens envolten fan el mateix procés (fr. parole, cast. palabra, it. parola, pt. palavra). D’aquesta manera assimilem el concepte a la idea parabòlica d’una comparança o al·legoria. El nom no fa la cosa, però s’hi acosta.

Des d’aquest punt de vista, doncs, una paraula no és més que una aproximació, un joc d’idees per esdevenir llengua, i així, el joc de paraules, com a concepte, esdevé retòric. Les paraules en sí ja són un joc. L’extrem últim d’aquesta realitat és el xinés, una llengua que s’escriu en morfemes i ideogrames com un joc de peces perfectament acoblades. L’Egipte dels faraons o els maies, per exemple, utilitzaven una escriptura logogràfica similar. El problema és que els ‘dialectes’ llegeixen els caràcters xinesos de maneres ben diferents de manera que els parlants de mandarí no s’entenen gens amb els parlants de cantonès, llevat que s’escriguin. I una xifra d’uns 50.000 hànzìs inventariats, que es remunten al segle XVI aC, faria espantar a qualsevol per més que diguin que amb uns quatre mil ja en tens prou per llegir còmodament. I encara no us he dit res de la doble forma d’escriptura, tradicional i simplificada, o del poema de Shi...

La qüestió és que aquests morfemes, com a unitat mínima de significat, amb unes quatre-centes síl·labes possibles i quatre tons diferents, donen moltes possibilitats de joc lingüístic per similitud. Per exemple, una marca de refrescant efervescència internacionalment coneguda es fa dir ‘alegria a la boca’ (可口可乐, Ke-Kou-Ke-Le), mentre que la nostrada beguda de l’esmorzar tropical es fa dir ‘alt, feliç i alt’ (高乐高, Gao-Le-Gao). Amb aquest escenari, doncs, no es fa estrany que l’enginy lingüístic esdevingui un arma contra un règim opressor que de la censura en diu “harmonització”.

Ara que el govern xinès es dedica a prohibir els jocs de paraules, l’enginy de la paràbola torna a ser el nostre millor aliat per (a) volar.