dimecres, 1 de juliol de 2015

L'apunt que mai vaig publicar


Fried idea - Caen Newland

Sovint, molt sovint, massa sovint, redacto unes línies de calaix. Engospo al vol una idea i la desfilo en tres ratlles. Agafo quatre verbs tendres i mitja lliura de noms, un manat d'adjectius i dues cullerades d'articles i ho passo per la paella, a foc ràpid per marcar i atrapar tot el gust i l'aroma d'aquella pensada. I reservo. Aquí és quan caldria començar a cuinar els entrants, el primer plat, la guarnició i les postres, però...

La idea atrapada té un regust de feina feta perillós. És l'essència dins el flascó, llesta per al desplegament. I no sé si es deu a l'esperit recol·lector dels meus avantpassats o a la melangia d'esgotar-ne el recurs que, lluny d'explotar-la, opto per desar-la al calaix. Per una altra ocasió.

Quan el desplegament no arriba, però, el sabor s'intensifica, es concentra i amargueja. Se li comença a intuir un retrogust estrany i totes les promeses es perden, malmeses per un envelliment mal portat. Un altre apunt perdut dins el calaix de l'oblit dels apunts no publicats. Sí, potser un dia en trobaré un que ha esdevingut un formatge blau per a paladars exigents. Qui sap. Només cal remenar una mica més al fons del calaix mentre, amb la paella al foc, segueixo marcant la següent llucada.