dimecres, 25 de gener de 2017

El plec del temps


F.O. Clock / 03 
El Furoshiki i l’Origami inspiren l’F.O. Clock – Shiping Toohey

De sobte et lleves un dia, un dia més vell, un dia més savi, un dia més. Amb el pilot automàtic del despertar forçat encares les passes cap al lavabo. Buides la bufeta amb el llum apagat, fiant-t’ho tot a l’escassa claror que t’arriba pel celobert. Fa fred, i et vesteixes de pressa amb la roba que vas preparar ahir per no despertar les noies. Et rentes la cara i la temperatura de l’aigua t’estira a l’avui. T’hi resisteixes.

Et mires al mirall de la penombra, i aquell que et mira podries ser tu. Qui sap, amb la fosca encaputxada no acabes de copsar-ne el gest, els ulls, el matís de l’edat. Podria ser aquell qui eres, o tal vegada qui seràs. El fil que compartiu és prou gruixut, i les vetes que us separen no són prou clares. Vas cap a la cuina i només encens el llum tènue de la campana. Esmorzes lentament, iniciant rutines de memòria que no exigeixen el cervell, i les neurones decideixen volar juganeres. Podria ni tan sols ser avui. Podria, posem per cas, ser un dia qualsevol d’aquí uns mesos. Potser un dels darrers esmorzars aquí, amb el menjador ple de caixes a mig embalar i a punt per la mudança. Podria també ser un dia ja viscut, de fa uns anys, i mentre empasses pensaries en l’apunt que vols publicar avui.

Però no, l’avui és tossut. I mentre encara esmorzes sents les passes esmorteïdes pel pijama-manta de la nena. Descartat el passat. Acabes d’esmorzar amb ella a la falda, compartint l’àpat. Somrius amb la seva escalfor i t’albires l’altra cama lliure. Per poc temps. En unes tres setmanes serem quatre. Quatre, un número de futur.

Avui, però, no és ni ahir ni demà. El temps es col·loca a lloc, com el dia. El sol comença l’ascens i les llums i les veus adrecen el calendari. Avui som tres, una panxeta majúscula i un projecte de futur sòlid. L’enyor de l’ahir completa el plec del temps i es concreta en una idea: n’escriuré un apunt.

3 comentaris:

  1. Enhorabona! És una alegria que un fet tan important el vingueu a explicar al vostre blog oblidat. No ets el primer que ho fa, darrerament. Segurament no tornareu, potser no podeu. Però saber de tant en tant de vosaltres és un goig, especialment per notícies així. Avui és avui, sempre és avui. Els records i els plans només estan a la nostra ment. I en l'avui dels blogs, hi falta molta gent, però de vegades em porteu molts records.

    ResponElimina
  2. Un motiu molt bonic per recuperar presència virtual, a cop de ploma. Per molts anys, família.

    ResponElimina
  3. Felicitats! Qui sap si ara reflotaràs el blog aprofitant aquesta nova etapa de la teva vida

    ResponElimina