dijous, 2 de març de 2017

El pròleg del llibre dels secrets


Pròleg Ariana Casanovas

Cantussejo i te m'adorms als braços. I així, entre murmuris rítmics, la calma del teu son de nimfa esdevé el pròleg perfecte per una nova etapa. Ja som quatre.

Visc envoltat de fades i l'encís de la màgia se'm llegeix al rictus dels llavis. Ni puc ni vull amagar-lo. L'espurna que acaba d'arribar és tan tendre, pura i etèria que la gaudeixo alhora que noto com se m'escola entre les mans. El poder d'aquest mana deu ser aquest, la sensació d'un efímer que ha de créixer i corrompre's per esdevenir. Però ara, tanmateix, llueix com un instant infinit, furtiu i immaculat.

El llibre és ple de secrets que caldrà anar desentrellant de mica en mica, però ja m'ha atrapat. Vull llegir apassionadament les pàgines que vindran alhora que entretinc cada paraula per impregna-me'n, tot desitjant que aquest pròleg s'aturi en un record immortal.

Mentrestant, segueixo amb el cantussol. I parrupo mentre sento la teva escalfor a la pell, a l'ànima, a l'essència del meu ésser que, per un instant, va confluir per crear. Per crear-te.
Qui ho diu, que les llàgrimes són salades?



2 comentaris:

  1. Benvinguda a la vida; i que aquest escalf perduri sempre entre vosaltres!!!

    ResponElimina
  2. Preciosa nineta, que atrau totes les fades bondadoses i l'ompliran de mercès.
    Felicitats llargues, llargues.
    Olga X.

    ResponElimina