divendres, 10 de febrer de 2017

Vuit anys i un dia


How to restore an antique Pedal Car Tylerham

D'ençà que vaig recuperar aquesta capsa de lletres del traster de l'oblit que no deixo de pensar-hi. Llegeixo per enèsima vegada escrits antics que potser m'haurien d'aixecar els colors, però que em desperten un deix de melangia per un temps que va ser i ja no. Per tot una de coses que han deixat petja en aquell qui sóc avui, que no s'entén sense tot allò. No em semblen caducs els apunts, i la majoria segueixen vigents per més que algunes referències a l'actualitat remota es perdin enllà. Les essències hi són, l'aroma roman.

Vull recuperar les bones-velles costums i, per tal que la joguina torni a lluir, cal dedicar-li una neteja en profunditat. Cal treure la pols, passar l'aspiradora, fregar i encerar, i potser també una mà de pintura i reajustar alguns cargols. Canviaré l'aspecte i el disseny, crearé seccions noves i reorientaré alguns continguts i, per damunt de tot, abocaré aquí la meva tinta sangonosa. Perquè si hi ha res que no ha canviat gens és la meva passió per les lletres i per abocar-me amb tot el que sóc a allò que realment vull. No sempre m'és fàcil saber que vull, però les lletres m'hi ajuden. Sense engrunes al calaix.

Repassant me n'adono del reclam del temps cronogràfic. Sempre m'ha fascinat el temps i les seves estranyes corbes juganeres. Però resulta que aquest blog neix un vint-i-quatre de gener, i se m'acut repescar-lo i fer-lo renéixer exactament vuit anys i un dia més tard.

Quines coses.

dijous, 2 de febrer de 2017

Com si res


3 quills
Tres plomes d'oca en procés de conversió a plomes d'escriptura Jonathunder

En un gest d'esma, repetit tantes vegades abans que no cal ni pensar-hi, treus la ploma de l'embolcall del temps, i amb cura, l'esmoles. Com has fet tantes vegades. Aixeques els ulls i et mires al mirall de les teves pors, buscant-hi l'espurna d'un temps que va fugir escales avall. No hi és, però el gest pausat que llegeixes al teu esguard tampoc no hi era. No ets nou, ni verge, ni innocent, ni mai has volgut ser-ho; el món no t'ho permetria.

Reprens la consciència del detall. Notes el pes de la fulla, i deixes que els teus dits juguin amb l'equilibri del seu pes. En pots sentir el tall, precís i ferm. L'apliques de nou al cap de la ploma, amb gest seré, concís i subtil. N'examines la punta amb gest crític, i amb un toc precís acabes la feina. Tornes a examinar-la mentre la giravoltes lentament. Sí, esmolada com un bisturí.

Prepares la tinta amb aquella fórmula especial que has gestat amb els anys de pràctica. La textura, però, no et convenç. El primer intent ha estat massa dens; el segon, massa líquid. Però la pràctica fa el to, i fent i desfent aprèn l'aprenent. Hi tornes amb la il·lusió d'una criatura i quan per fi obtens la densitat que buscaves somrius com l'infant que et mena.

Agafes un full en blanc i comences a redactar. Com tantes vegades abans, com si res no hagués passat.